CAPÍTOL 3. Pensar y gestar un mundo abierto
FRATELLI TUTTI
PENSAR I GESTAR UN MÓN NOU
Motivació i acompanyament a la lectura del capítol 3 preparada per Mn Llorenç Gimeno.
(els números fan referència als apartats, una ”s” vol dir: següent; dues “ss”: següents)
87) Ja d’entrada les cinc paraules del títol ens han de cridar l’atenció: Pensar, característica del ser humà; gestar, gestionar, donar a llum, encàrrec de fer realitat el pensament; món nou, anar sempre a més, no conformar-nos en allò que tenim, sobretot si és deficient per a moltes persones del món i per a la natura en general.
El Papa ho arrodoneix més encara en una cita del pensador francès Gabriel Marcel, existencialista cristià, personalista: “Només em comunique amb mi mateix en la mesura que em comunique amb l’altre”. Tot una declaració d’intencions. Per a pensar.
88 ss.) Continua amb el MÁS ALLÁ (més enllà). Es pot veure una referència al MAGIS (més) de l’espiritualitat jesuítica: Cal eixir d’un mateix, fora intimismes egoistes, practicar l'hospitalitat, tant a nivell de pensament com d’actuació, hospitalitat tan apreciable a les zones desèrtiques i monàstiques dels primers segles de cristianisme. Hospitalitat tant del cos com de l’esperit.
91 ss.) El valor únic de l’amor. La caritat, l’amor, és el criteri de la vida humana, i es constitueix en tensió cap a la comunió universal. Ha de ser el motiu de la constant i creixent obertura del ser humà. I evangèlicament és el fonament de vida humana: "tots vosaltres sou germans" (Mt 23,8).
97 s.) A les societats obertes que integren tothom cal pensar en les perifèries. Tots no som al mig de les societat. Hi ha persones al marge, marginats, ignorats, exclosos del centre social i de les nostres pròpies preocupacions i desitjos, estrangers existencials, víctimes de xenofòbia, racisme, exiliats, amagats o ocultats, a tots aquestos a qui hem de donar veu.
99 s.) Hi ha comprensions de la societat que no faciliten l’amistat social ni l’obertura universal: universalisme abstracte, autoritarisme, uniformisme, globalització, que a la llarga són empobridores de la riquesa del ser humà. Priven al gènere humà de la diversitat enriquidora.
101 s.) Transcendir, passar d’un món de socis que mira pels propis interessos a un món de proïsmes, de pròxims, de propers, d'iguals davant Déu, oberts a la sorpresa d’aportacions i enriquiments.
103 ss.) La llibertat, igualtat i fraternitat suposen l'equitat d’un anar fent polítiques i accions socials més fraternals; d’educar en aquestos valors, d’anar acabant amb l’individualisme radical tan present a les nostres societats i països.
106 ss.) L’amor universal que promou les persones ha de tenir present el seu desenvolupament integral, la igualtat d’oportunitats rescabalant les que menys disposen d’aquestes oportunitats. Cal no sobrevalorar la llibertat de mercat, gran càncer del món neoliberal, ni l’eficiència com valor màxim d’actuació. Els drets de cadascú han de ser drets de tots sense exclusions, que faciliten l’encontre amb l’altre, amb els altres.
112 ss.) Els béns morals. Hi ha una expressió llatina, “bene volentia”, que significa “voler el bé de l’altre”. El ben-volent, el benèvol, el qui vol el bé, és qui té un desig del bé, una inclinació cap a tot el que siga bo i bell, que ens duu cap a tot allò que és bo, bell, veritat. Que no deixa indiferents, sense ànims, davant la transcendència del bé. El contrari porta a la degradació moral, a anar tirant sense valors, sense empenta, sense il·lusió.
La solidaritat, destaca el Papa, porta al compromís en la família, formació i educació, comunicació; porta cap al servei als més fràgils, indefensos, innocents. Mirar el rostre humà. La lluita contra les causes estructurals injustes, arreglar la casa comuna de i per a tots.
118-final) Al final del capítol, el Papa escriu sobre drets sense fronteres inherents a la condició humana: re-proposar el dret a la propietat quan hi ha tanta misèria no natural sinó provocada, els drets dels pobles i nacions, drets col·lectius, dret al desenvolupament, superació de misèries i pandèmies, dret a una justa equitat en la distribució dels béns de la terra.
Acaba el capítol proposant la necessitat d'UNA ALTRA LÒGICA amb les paraules següents: La pau real i duradora només és possible des d’una ètica global de solidaritat i cooperació al servei d’un futur plasmat per la interdepèndencia i la corresponsabilitat entre tota la família humana.
"Los grupos cerrados y las parejas autorreferenciales, que se constituyen en un “nosotros” contra todo el mundo, suelen ser formas idealizadas de egoísmo y de mera autopreservación".
ResponEliminaAquesta frase m'ha fet pensar que molt sovint vivim la dimensió comunitària en un grup tancat, remarcant excessivament el "nosaltres" en contraposició a altres grups de la nostra parròquia, de la resta de parròquies de la localitat, de la diòcesi... Què són sinó les sectes?
Fins i tot els qui vivim en parella, i per què no, els religiosos que tenen la seua pròpia comunitat, com ho vivim? Estem oberts a la resta de realitats humanes? Les nostres, a més de ser espais d'acollida, convivència, creixement... són també reductes d'autoprotecció, de tancament, o pel contrari són font de transcendència, d'empatia, de solidaritat...?
MÁS ALLÁ: Números 88-90: L'ESPIRAL
ResponEliminaEstem fets, creats per l'amor i per a l'amor. L'amor a tot altre, als altres. Eixir d'un mateix. No tancar cap cercle de la nostra existència. La línia que millor reflecteix l'amor podria ser L'ESPIRAL. del centre cap a fora i en línia INFINITA , a mesura que va obrint-se, no s'acaba mai, no té final. Això sí :cal tenir un fons ben afinat en el centre de la nostra existència.
A mesura que vivim en l'espiral, rebem l'aportació d'altres, particulars o grups, amb els quals ens relacionem. Sempre podem anar a més (magis), anar fent la línia més grossa, amb la qual cosa, no seran línies sinó superfícies. Aquestes superfícies, constituïdes per família, amics, companys, fidels, veïns, coneguts, han de possibilitar que l'espiral no tinga fi sinó que s'allargue més i més i abarque tots els mons humans.
Aquesta espiral me l'ha suggerit aquella imatge d'una classe de cobertor format per moltes rodones xicotetes de punt-de-gancho cosides entre ells i formant una sola pesa de roba. De lo poc s'ha anat al molt, al més enllà del Papa, al "magis" de Sant Ignasi.
Es nessari promoure el bé moral i els valors de la solidaritat, el dret a viure amb dignitat no se li pot negar a ningú.i ningú pot estar exclòs independentment del lloc de naiximent
ResponEliminaAmistat social (99-100)
ResponEliminaEl Papa avisa a nivell mundial, del perill de la globalització que no és més que un voler fer-nos tots iguals, uniformats, de una sola forma, dominats, que ens pot portar a una unitat superficial. Però hem de saber que el futur és possible en la varietat i diversitat. No només a nivell mundial es dóna aquest fenomen.
A nivell personal, de la nostra realitat parroquial, acceptem altres conviccions, maneres de ser i d'expressar-se, fins i tot d'expressar al seua fe, maneres que potser no són les nostres, que actuen amb noves sensibilitats, amb noves formes.
Hem d'aprendre a viure junts amb harmonia i pau sense necessitat "de ser todos igualitos" acaba dient el Papa amb el seu parlar argentí.
"... hay creyentes que piensan que su grandeza está en la imposición de sus ideologías al resto, o en la defensa violenta de la verdad, o en grandes demostraciones de fortaleza".
ResponEliminaQuan ens posicionem en la defensa aferrissada, a favor o en contra d'algun dret, pensament, llei, institució, ho fem des d'una posició honesta de servei a la comunitat, del bé comú, d'amistat social? O pel contrari, ens protegim, ens tanquem en els nostres búnquers, defensem els nostres privilegis, la nostra "paradeta"? Ara em ve al cap tota la polèmica que ha suscitat la nova llei d'educació, en la qual hi ha qüestions que no compartesc i, a més, crec que no va a solucionar el problema endèmic de la mala política educativa de tots els partits majoritaris. Em fa la impressió que molts sectors cristians no se n'adonen que segons quines campanyes s'estan alineant amb els partits polítics que fan d'oposició, aportant més crispació si cal. Crec que hauríem d'explorar altres formes de treballar amb allò públic, com a ciutadans cristians, més en la línia del que proposa el Papa. I no m'extenc més perquè el meu objectiu és que reflexionem sobre el tema i no entrem ara en debats concrets.
Un exemple del que diu Vicent, d'allò que no s'ha de fer, és la darrera carta setmanal de l'Arquebisbe de València sobre la nova llei d'educació promoguda pel govern actual de l'estat. Ja des del títol "Un dia de dol", destaca l'absència de tota posició de respecte, de proposicions de diàleg, de no buscar la guerra ideològica, de comprensió del adversari, si cal, de posar-se en actituds d'enfrontaments, de dogmatismes.... de no il·luminar des de una posició creient els aspectes socials i polítics de les qüestions plantejades. Fins quan Senyor!!!!!
Elimina“Quien mira a su pueblo con desprecio, establece en su propia sociedad categorías de primera o de segunda clase, de personas con más o menos dignidad y derechos. De esta manera niega que haya lugar para todos”.
ResponEliminaDesprés de tantes lluites al llarg de la història, les classes socials persisteixen entre nosaltres, encara que se les vulga maquillar o minimitzar. Així doncs, ens trobem en múltiples classificacions de la ciudadania en funció de la seua capacitat econòmica, prestigi, coneixements, origen rural o de països pobres, cultura, religió, etc. Però jo encara n’afegiria una més: la classificació per raons ideològiques. Tinc la percepció que les ideologies dominants, aquelles que conformen el “status quo” de la nostra societat, mantenen un menysteniment, menyspreu i rebuig sobre aquelles altres que tenen propostes alternatives, i que molt sovint, es posicionen al costat dels qui tenen menys recursos. S’estableix una classificació, etiquetatge, en el qual s’arriba a parlar de forma despectiva de les altres, titllant-les de dolentes, sectàries, d’enemigues de la pàtria, de destructores, etc. No tenim més que mirar els mitjans audiovisuals i les xarxes per a comprovar-ho. La defensa de les posicions ideològiques sempre s’hauria de fer des de l’escolta i l’argumentació ben fonamentada, tot evitant la desqualificació i la condemna.
I tot això passa en una societat democràtica on teòricament tots som iguals i tenim els mateixos drets.
També tots els batejats som igualment cristians. Malgrat això, per què establim entre nosaltres tantes classificacions en funció de la nostra formació, l’estil de vida, la manera de celebrar la fe, o de pertànyer a un grup, moviment, comunitat, parròquia o diòcesi?
Estic molt d'acord en tot el que haveu dit. La introducció per Llorens molt bona i en veritat són excel.lents les vostres aportacions. No cal dir res més!
ResponEliminaEn tot cas repetint-ho naturalment, m' encanten especialment els punts de:
1.- La trascendència de socis: identitats que separen ...
2.- La promoció del bé moral: el sentit que li dona a la paraula "servir"
3.- Reproponer la función social de la propiedad: drets sense fronteres, drets dels pobles i la propietat privada. Carai quin temes!
Seria un capítol per a parlar-lo presencialment! Com tots!
Enhorabona per la vostra tasca!
"Si una globalización pretende igualar a todos, como si fuera una esfera, esa globalización destruye la riqueza y la particularidad de cada persona y de cada pueblo»[78]. Ese falso sueño universalista termina quitando al mundo su variado colorido, su belleza y en definitiva su humanidad".
ResponEliminaLa diversitat sempre és una riquesa, mai una feblesa. Cada persona som una unitat diferenciada i única, regida per uns components biològics i genètics propis. Però com a persones hem de tindre les mateixes oportunitats i i dignitat.
La globalització ha d'atendre aquests trets de la humanitat, inviolables i inalterables. Mai ha de servir per a què els poders econòmics, comercials i polítics monopolitzen i s'apropien del control exclusiu del que, per naturalesa, és de tots.
-91- Mati Domingo.
ResponElimina“Las personas pueden desarrollar algunas actitudes que presentan como valores morales: fortaleza, sobriedad, laboriosidad y otras virtudes”.
Orientar estes virtuts i integrar-les en un projecte de vida cristià, de vegades pensem que sols amb la voluntat i l´esforç personal será posible i, més bé, podem amagar en eixe esforç falses expectatives i prejudicis.
Llorens ho expressa molt clar dient que “ el centre d´on parteix aquest amor ha d´estar ben afinat” és a dir, és l´amor de Déu que ens busca i convida a viure la fraternitat, partint de l´agraïment que sentim cap a Déu.
I sols, moguts pel seu amor, podrem obrir-nosal dinamismo de l´amor cap als nostres germans-nes i amb l´espiral que comenta també Llorens, anar integrant persones i grups més enllà de les nostres mirades, sempre trencant estructures de grups tancats.
ALTRA LÒGICA: El Capítol 3 acaba amb una crida a "altra lògica", altra manera de comprendre i actuar al món. És necessari acceptar el desafiament de somniar i pensar en altra humanitat. Si no és pura fantasia, veient com van les vides i treballs de tants essers humans. I al nostre voltant, a xicoteta escala local, també hi ha bosses de marginació, de pobresa, de tantes carències, de falta d'integració...i acaba el Papa : La pau real i duradora només és possible des d'una ètica de solidaritat i cooperació....en la interdependència i la coresponsabilitat entre tota la família humana.
ResponEliminaCanviem la nostra lògica?