Fratelli tutti. Introducció i capítol 1
LECTURA COMUNITÀRIA DE L’ENCÍCLICA FRATELLI TUTTI
Formació d’adults
PARRÒQUIA DE SANT JAUME. Algemesí
Iniciem, amb goig, la lectura comunitària i contínua de l'encíclica FRATELLI TUTTI.
Fins dijous 19 del novembre llegirem la Introducció i el capítol primer. Podeu participar en aquest blog expressant el que us suggerisca la lectura.
La pròpia introducció ja ens convida a la lectura i ens exhorta a practicar una fraternitat oberta tot seguint el seu missatge. El primer capítol, anomenat “LAS SOMBRAS EN UN MUNDO CERRADO”, ens posa davant els aspectes fonamentals de la realitat que vivim que desafavoreixen el desenvolupament de la fraternitat universal: el trencament dels projectes comuns, l’incompliment dels drets humans, els conflictes i les pors, les migracions, la il·lusió de la comunicació, l’agressivitat de les nostres societats... Vos convidem a llegir el capítol, des de l’abandonament d’idees preconcebudes, per tractar de situar-nos en una perspectiva molt més ampla i profunda que les nostres percepcions particulars i locals. Malgrat tot, hi ha camins d’esperança i l’esperança és audaç.
Obric el torn de participació amb unes paraules extretes de la carta pastoral que el bisbe Mons. Enrique Benavent, valencià de Quatretonda, ha adreçat a la seua comunitat diocesana de Tortosa. Són molt clares:
ResponElimina"En la vida de la Iglesia, los cristianos siempre nos tenemos que plantear dos preguntas. La primera afecta al contenido de la misión: ¿Qué es lo que debemos anunciar y aportar a nuestro mundo? La segunda tiene que ver con el modo de anunciar el Evangelio y de estar presentes en la sociedad: ¿Cómo lo debemos hacer? Normalmente tendemos a pensar que el contenido es más importante que el modo. Sin embargo, no podemos olvidar que el Evangelio únicamente es creíble cuando es anunciado evangélicamente. Si olvidamos esto confundimos la evangelización con la imposición de una determinada ideología.
Esta intuición está presente en toda la encíclica del Papa sobre la fraternidad humana. En ella, además de recordar el proyecto de Dios sobre la humanidad y que la vida social y política ha de estar al servicio de este proyecto, el Papa nos dice que únicamente podremos encontrar caminos para llevarlo a término si miramos a todos los seres humanos con ojos de hermanos. Por ello, el compromiso por la fraternidad pasa por el diálogo y la amistad social. Y esto debe ser vivido en todos los ámbitos: en las disciplinas científicas, los medios de comunicación social, la relación entre las distintas religiones, la cultura y la política."
Per començar aquest blog crec molt escaient aquesta reflexió del Papa Francesc amb motiu de la Jornada Mundial dels Pobres, sobre el PARENOSTRE:
ResponElimina"El Parenostre és la pregària dels pobres. La petició del pa expressa la confiança en Déu sobre les necessitats bàsiques de la nostra vida. Tot el que Jesús ens ensenyà amb aquesta pregària manifesta i recull el crit de qui pateix a causa de la precarietat de l'existència i de la manca d'allò necessari. Als deixebles que demanaven a Jesús que els ensenyara a pregar, ell els respongué amb les paraules dels pobres que recorren al únic Pare en el qual tots es reconeixen com a germans. El Parenostre és uns pregària que s diu en plural: el pa que es demana és "nostre", i això implica comunió, preocupació i responsabilitat comunes. En aquesta pregària tots reconeixem la necessitat de superar tota mena d'egoisme per entrar en l'alegria de l'acceptació mútua".
Encara que no hem entrat al capítol 2, a propòsit del que ens suggereix Llorenç sobre el Pare "nostre", compartisc el primer paràgraf del número 56:
Elimina«los gozos y las esperanzas, las tristezas y las angustias de los hombres de nuestro tiempo, sobre todo de los pobres y de cuantos sufren, son a la vez gozos y esperanzas, tristezas y angustias de los discípulos de Cristo. Nada hay verdaderamente humano que no encuentre eco en su corazón»
De la introducció a Fratelli tutti he volgut fer una llista dels conceptes que apareixeran desenvolupats al llarg de l'encíclica. (Els números fan referència als apartats).
ResponElimina1) forma de vida amb sabor a Evangeli.
fraternidad abierta
2) amistad social
3) fidelitat al Señor proporcionada al amor a los hermanos.
4) sociedad fraterna
periferias excluidas
5) amistad social
cuidado de la creación
6) amor fraterno
dimensión universal/apertura a todos
diàlogo con todas las personas
7)Covid 19: falsas seguridades
actuar conjuntamente
fragmentación social
8)dignidad humana: derechos humanos
deseo mundial de hermandad
una única humanidad
soñar juntos.
De moment continue citant altres autors. Ara a Martín Gelabert OP que diu:
ResponEliminaEn la encíclica Fratelli tutti encontramos algunos avisos para navegantes cristianos, a los que vale la pena prestar atención, por si alguno de ellos pudiera interesarnos.
Uno de estos avisos ya lo indiqué en un post anterior, al tratar de las redes sociales. Lo repito y lo resumo: la agresividad, insultos y fanatismos que aparecen en las redes sociales, a veces, por desgracia, están protagonizados por católicos. Incluso a veces, pretendiendo defender la verdad, lo que hacemos es emborronarla cuando lo hacemos con agresividad y olvidamos que el amor es lo propio y característico del cristiano.
Otro aviso aparece cuando el Papa habla de los migrantes y de las ideologías economicistas que abogan por no dejarles entrar en nuestros países ricos o dificultan su presencia. En este contexto, el Papa advierte que hay cristianos que comparten “esta mentalidad y estas actitudes (negativas), haciendo prevalecer sus preferencias políticas por encima de hondas convicciones de la propia fe: la inalienable dignidad de cada persona humana más allá de su origen, color o religión, y la ley suprema del amor fraterno”.
Un tercer aviso se encuentra cuando el Papa comenta la parábola del samaritano misericordioso y nota que quienes pasan de largo ante el herido son personas religiosas. Dice Francisco: “el hecho de creer en Dios y de adorarlo no garantiza vivir como a Dios le agrada. Una persona de fe puede no ser fiel a todo lo que esa misma fe le reclama, y sin embargo puede sentirse cerca de Dios y creerse con más dignidad que los demás”. El aviso continúa, desde otra perspectiva, después de lamentar que a la Iglesia le haya costado tanto tiempo condenar la esclavitud y diversas formas de violencia: “todavía hay quienes parecen sentirse alentados o al menos autorizados por su fe para sostener diversas formas de nacionalismos cerrados y violentos, actitudes xenófobas, desprecios e incluso maltratos hacia los que son diferentes”.
Un nuevo aviso aparece al hablar de los líderes religiosos. Porque el problema no está en los libros sagrados de las religiones, sino en aquellos que los interpretan. Francisco constata que algunas interpretaciones de esos líderes pueden conducir a la violencia fundamentalista. Y hablando en primera persona dice: “los líderes religiosos estamos llamados a ser auténticos dialogantes, a ser artesanos de paz, uniendo y no dividiendo, abriendo sendas y no levantando nuevos muros”.
Pel que fa al tema de les xarxes, estic cansat de vore persones i institucions que es posen el qualificatiu de cristians/es, i que per a defensar davant de l'administració pública o els governs, posicions lícites, utilitzen el recurs de la desqualificació o l'insult.
EliminaDel segons avís, poc més he d'afegir, de tots és coneguda la posició d'alguns que prioritzen les seues preferències polítiques per damunt de les conviccions més fondes de la nostra fe: la dignitat de les persones, més enllà del seu origen, color i religió. La nostra passivitat i suport a falses afirmacions sobre suposats privilegis i conductes d'aquesta gent ens fan còmplices.
El tercer avís, remarca la maldat de tota posició excloent i, fins i tot, de l'ús de la violència envers aquells que viuen, pensen i desitgen un projecte de vida diferent al del status quo dominant.
El darrer, fa referència al fonamentalisme religiós que pot arribar a l'ús de la violència o a buscar la confrontació permanent en compte de fer de mitjancer per tal d'aconseguir la pau social.
(Jesuïtes) Els darrers dies hem pogut sentir ja diversos comentaris, impressions i també crítiques a l'encíclica 'Fratelli tutti' que el Papa Francesc va publicar el passat diumenge 4 d’octubre i que havia signat el dia anterior a Assís. Dos teòlegs jesuïtes catalans, Víctor Codina i Jaume Flaquer, n'han fet també la seva lectura, que compartim en aquest article. Si bé tots dos coincideixen a assenyalar que és un document que no presenta grans novetats respecte al magisteri de Francesc, per Víctor Codina “és una obra de maduresa sobre la fraternitat i amistat social”.
ResponEliminaUna obra, que, pel seu rang d’encíclica, es converteix necessàriament en una referència per a la doctrina oficial de l’Església, “de manera que el seu contingut no pot ser rebutjat per determinats sectors eclesials”, assegura Jaume Flaquer. Ho reafirma Víctor Codina, que avança que “molts s’escandalitzaran i pensaran que són somnis irreals i utòpics, però està en perfecta coherència amb l’Evangeli i la doctrina social de l’Església”, que “queda reforçada, actualitzada i amb una visió des dels pobres”.
A 'Fratelli tutti' el Papa ens parla amb preocupació del que anomena “formes d’eliminar o ignorar als altres” i com es generen grans desigualtats i pobresa extrema. “La ignorància i tancamaent a l’altre es produeix segons el Papa tant des dels localismes que es tanquen als altres (en els nacionalismes excloents, en l’oposició a la immigració o en els proteccionismes econòmics que destrueixen l’economia dels països pobres) com des dels globalismes que destrueixen la riquesa cultural mundial a favor d’una homogeneïtzació que beneficia les grans empreses i que perjudica especialment les cultures indígenes”, ens explica Jaume Flaquer.
Segons Codina, que ha estat professor de teologia a Bolívia i participà com a expert al Sínode de l’Amazònia, l’encíclia es pot resumir a través de la paràbola del bon samarità, que Francesc comenta al capítol segon i on cadascun dels personatges pot veure’s reflexat en institucions o ideologies polítiques: “els assaltants són les persones i estructures del neoliberalisme i del populisme que produeixen desigualtats, descartats, refugiats,… L’home ferit són les víctimes d’aquest sistema. Els que passen de llarg són dirigents polítics, socials i també religiosos quan no es comprometen. I el bon samarità representa totes les persones de bona voluntat que ajuden al necessitat i busquen la col·laboració d’altres”.
“L’originalitat en la interpretació que fa el Papa de la paràbola”, opina Flaquer, “és convidar-nos a posar-nos a la pell dels diversos personatges, reonceixent que de vegades som els ferits, de vegades els que passem de llarg i altres el bon samarità”.
L’encíclica ha rebut ja crítiques des de determinats sectors. Per Flaquer això “demostra que el Papa ha posat el dit a la nafra i que el missatge ha arribat, encara que sigui rebutjat per alguns”. I apunta que, tot i que ja s’ha qualificat com l’encíclica més política de Francesc, “convé no oblidar els fonaments teològics i la mística que inspira el Papa”. De fet, per Víctor Codina, “Francesc exposa una sèrie de principis i valors que responen a la tradició més profunda cristiana i de totes les religions, tot i que a molts els semblaran noves i escandaloses”.
(Aquest comentari ha aparegut a Catalunya-religió).
Reflexió personal sobre el Primer Capítol de Fratelli tutti:
ResponEliminaTota persona a nivell particular, tota organització social, tot organisme humanitari, creients o no creients (cristians, jueus, islàmics, induistes, tahoistes, agnòstics...) podrien subscriure aquesta encíclica. Els conceptes, o comprensió del món que es mostren són plenament humans. I no han de ser exclusius de la comprensió creient del món.
No és nomena Déu per acceptar dits conceptes .No li cal al Papa invocar Déu per a justificar la seua aposta, perquè són tan plenament humans, que ja pertanyen , en una comprensí creient, ja pertanyen a Déu. I aquesta és l'aposta del Papa: TOT ALLÒ QUE ÉS PLENAMENT HUMÀ, JA ÉS DIVI, sense necessitat de nomenar Déu.
Al fons de la Carta sí que hi ha la concepció cristiana (creient) de la realitat punyent del món dels humans.
En concret orienta el Papa sobre el somni d'una Europa unida, que està perdent força cada vegada mes; de l'economia globalitzada; de la política sense cor; de la necessari EQUITAT en les relacions humanes; dels DD HH; esclavituds diverses; armaments i exclusions; conflictes; i també en clau positiva d'esperança i necessitat d'escoltar l'altre i els altres pobles.
Al llarg dels altres capítols anirà explicant la necessitat de prendre partit i decisions sobre com afecten aquestes realitats als més pobres i empobrits de les societats en què vivim.
Nosaltres, cristians i cristianes hem d'assumir aquestes realitats per convertir-les, tot superant-les, en llocs de la manifestació del Regne de Déu ja ara ací a la terra nostra. Casi, ve a dir el Papa, sense nomenar Déu, tot sabent que ell hi és i que és el nostre mòbil, la nostra raó d'actuar en unió de totes les persones i grups d'autèntica humanitat.
Quina diferència més cristiana de parlar de Déu sense nomenar-lo expressament. Quina manera tant distinta dels escrits de l'Arquebisbe de València, sempre atacant. Quin tarannà tant distint d'aquests dos pastors,; Un amb la mà estesa al diàleg i a la cooperació; l'altre amb l'atac prepotent i grosser a a què ens té acostumats .
Queda ben clar que allò que pertany a la bonesa de la humanitat pertany a Déu, com a criatures seues que som, creades a la seua imatge i semblança, i així ho ha manifestat al llarg de la història de la salvació.
EliminaJustament aquest principi és el que emergeix en tota l'encíclica: Tots i totes som germans, sense fractures, sense barreres, sense classes, sense privilegis..., independentment del nostre credo, de la nostra concepció del món, etc.
Però també crec que s'adreça més directament a nosaltres, els cristians, perquè pel compromís baptismal, hem de fer possible el Regne de Déu que parla de pau i justícia. Deixa en les nostres mans el repte del testimoni més reixit de ser constructors de fraternitat, i massa sovint donem fum en compte de llum.
Molt d,acord amb el darrer comentari de Vicent Niclòs.
ResponEliminainc anys després de la darrera encíclica, Laudato Si’, Francesc recull el pensament sobre alguns dels principals temes del seu pontificat. “Fratelli Tutti” no aporta cap gran novetat en el que ja ha exposat Francesc en vuit anys i el text està farcit de cites dels seus discursos i altres documents pontificis. Però ordena i dona relleu de magisteri a la visió i a les propostes que té per fer l’Església al món d’avui.
ResponEliminaÉs especialment rellevant que el document agafi com a referència la declaració conjunta que va fer amb el gran imam de Al-Azhar, Ahmed Al-Tayeb, i la seva insistència en el document que la seva proposta es presenta des de l’Evangeli, però que hauria de ser valida per tota la humanitat.
Com va fer Joan XIII el 1963 en la seva darrera encíclica, Pacem in Terris, Francesc es dirigeix a tota la humanitat fent una crida a la fraternitat i la pau. En aquest línia en les darreres ratlles del text posa com a referents figures universals com Martin Luther King, Desmond Tutu i Mahatma Gandhi. En l’acte de signatura a Assís, Francesc ha destacat precisament l’aportació de la secretaria d’Estat del Vaticà en la redacció del text.
Un dels eixos de l’encíclica és la coneguda paràbola del bon samarità (Lc 10,25-37). En aquest capítol Francesc comenta amb el seu llenguatge habitual que vol fer comprensible a tothom el missatge evangèlic i que ha de guiar l’Església.
En la presentació que s’ha fet aquest dissabte al Vaticà, el secretari d’Estat, el cardenal Pietro Parolin ha destacat que “l'Encíclica no es limita a considerar la fraternitat com un instrument o un desig, sinó que esbossa una cultura de la fraternitat que s'ha d'aplicar a les relacions internacionals”, ja que “la fraternitat no és una tendència o moda que es desenvolupa al llarg del temps o en un temps, sinó la manifestació d'actes concrets”.
Segons Parolin, el paper efectiu de la fraternitat que proposa el papa Francesc “és pertorbador perquè està vinculat a nous conceptes que substitueixen la pau pels pacificadors, el desenvolupament per la cooperació, el respecte dels drets amb l'atenció a les necessitats de cada proïsme, ja sigui persona, poble o comunitat”. També ha destacat que l'arrel teològica de l'Encíclica és la imatge de bon samarità com una advertència i un model i que “ens diu molt clarament que gira entorn a la categoria de l'amor fratern que, més enllà de tota pertinença, fins i tot de la identitat, és capaç de concretar-se en el proïsme”.
Al meu parer en la Introducció el Papa Francesc ens convida a reconéixer aqueixa dignitat de cada persona humana, com ho titula sense fronteres perquè Déu ens ha creat a tots els éssers humans iguals i sobretot amb els mateixos drets, deures i sota aqueixa dignitat ens ha convidat a conviure com a germans.
ResponEliminaLa pregunta que ens hem de fer és la següent: Què necessitem per a conviure com a germans?
Una comunitat que ens sostinga, que ens ajude i en la qual ens ajudem els uns als altres a mirar cap avant.
“ Mireu, germans, els qui heu sigut anomenats! No hi ha molts savis segons la carn ni molts poderosos ni molts poderosos ni molts de la noblesa. Déu ha triat més aviat als que el món té per necis per a confondre als savis i ha triat als febles del món per a confondre als forts.” 1 *Cor 26
I això es pot viure si complim el manament que el Senyor ens va deixar als seus deixebles en la Ultima Sopar “Estimeu-vos els uns als altres com Jo us he estimat” i això és capaç perquè hem de viure en un amor que vaja més enllà de les barreres de la geografia i de l'espai i per a això és necessari reconéixer, valorar i estimar cada persona independentment del que pense, els gustos, raça, color etc…
El millor instrument per a avaluar si les nostres comunitats parroquials hi ha amor entre els seus membres és si vivim en Fraternitat entre nosaltres, que hem d'entendre-ho com un simplement don, és tasca també per als deixebles: contínuament han de deixar que aquesta s'edifique i han d'estar atents enfront de la constant amenaça del pecat, la divisió i la temptació de dominar als altres (*Mt 20,25-28)
Com em va situar jo enmig de la comunitat parroquial?
http://www.eduardorojotorrecilla.es/2020/03/covid-19-y-de-repente-las-y-los.html
ResponEliminaQÜESTIONS PER AL DIÀLEG DEL CAPÍTOL 1
ResponElimina1) Ens trobem en un món on tot es redueix als interessos de l’economia global. Vivim en un gran mercat on les persones són consumidors o espectadors. De quina manera aquesta mentalitat contamina la nostra manera de veure a les persones, institucions i països?
2) La pèrdua del sentit de la història i la ignorància del passat configura persones buides, desarrelades, desconfiades, fàcils preses del domini i la manipulació, sense riquesa cultural. Tenim història pròpia i comunitària?
3) Hui destaca el mecanisme polític d’exasperar, exacerbar y polaritzar, on vèncer és destruir. Reproduïm aquesta dinàmica en els àmbits on es movem (família, parròquia, treball, poble)? Ens identifiquem i donem suport als polítics en la mesura que empren aquestes estratègies? Som condescendents amb elles?
Les persones, per a fer-nos, necessitem nàixer en el si d'una família, després ampliem el nostre àmbit a l'escola, posteriorment als amics, la parròquia, el poble, la comarca, el país, l'estat, la unió d'estats i finalment el món.
EliminaAlguns creuen que aquesta seqüència organitzada i ordenada d'espais de creixement i relació, de pàtries, es poden obviar, fins al punt de dir que "som ciutadans del món" en detriment de les pàtries més menudes.
Crec que si la globalització acaba amb les identitats personals i col·lectives de pertinença a un grup determinat, no ens afavoreix gens. En el cas nostre, com a valencians, la pèrdua del sentit de la història del nostre poble, de les nostres tradicions i cultura, de la nostra llengua, ens fa persones buides, desarrelades, sense riquesa cultural, amb poca autoestima. I com diu el Papa fàcils preses del domini i la manipulació.
És en aquests àmbits més primaris on aprenem a estimar i a ser estimats, aquesta experiència, ben consolidada, la podem traslladar als àmbits superiors, buscant la cohesió social, preocupant-nos per la creació de riquesa per a tots, sentint-nos més solidaris amb els nostres conciutadans, etc.
Les tradicions ens arrelen, però no impedeixen que l'arbre puga créixer més i més, ans al contrari, quan més arrelat més alt creixerà i menys possibilitats de caure tindrà.
Molt sovint, crec que la cultura ambient pot més que els nostres principis, valors i voluntats. Ens resulta difícil evitar aquesta contaminació. I per això, lluny del que hauria de ser, utilitzem els mecanismes d'exasperar, exacerbar i polaritzar. Entenem que véncer és destruir. Defensem les nostres posicions legítimes amb les armes que siga, encara que siguen feridores.
EliminaCom poder evitar-ho? Crec que hem de fer l'esforç de viure en el món sense ser com vol el món. La contemplació, la meditació, la proximitat als sagraments, la pregària contínua, el suport de la comunitat i la docilitat ens faran més propers a la persona de Jesús. De la seua mà ho aconseguirem a poc a poc.
Hem de ser testimonis amb la nostra forma d'actuar i valorar i fer visibles totes aquelles conductes d'altres persones que actuen també així, siga quina siga la seua ideologia.
Compartesc els comentaris que heu fet.
EliminaPense que cadascun dels apartats de l'encíclica dóna per a una reflexió i meditació que ens portaria a un major compromís personal.
Heu fet comentaris molt interessants però per afegir alguna cosa
41. Comprendo que ante las personas migrantes algunos tengan dudas y sientan temores. Lo entiendo como parte del instinto natural de autodefensa(...) Invito a ir más allá de esas reacciones primarias, porque «el problema es cuando esas dudas y esos miedos condicionan nuestra forma de pensar y de actuar hasta el punto de convertirnos en seres intolerantes, cerrados y quizás, sin darnos cuenta, incluso racistas.».
Comentari: Eixes reaccions d´intolerancia que diu el Papa solen manifestar-se envers els que són diferents en el color de la pell i probres. No passa així si els que venen són rics; i bé que prompte integrem o copiem els seus costums : Halloween, Black Friday, festa de baby shower...
43. ... los movimientos digitales (...) no constituyen —como algunos pretenden hacer creer— una forma adecuada de cuidado grupal,... Hacen falta gestos físicos, expresiones del rostro, silencios, lenguaje corporal... todo eso forma parte de la comunicación humana. Las relaciones digitales (.... )tienen apariencia de sociabilidad . (Pero) No construyen verdaderamente un “nosotros” sino que suelen disimular y amplificar el mismo individualismo que se expresa en la xenofobia y en el desprecio de los débiles.
Comentari:
Els mitjans digitals ens posen en contacte amb altres però no ens apropen a elll i en canvi sovint ens allunyen i distancien dels qui tenim al nostre voltant. Tots hem vist escenes de grups de persones reunides on cadascun està pendent del seu mòbil.
- Caldria comentar també l'atenció que en l'encíclica es fa a la gent major.
- Pense, com diu el Papa que cal acollir a les persones migrants però també com diu en el punt 38 «hay que reafirmar el derecho a no emigrar, es decir, a tener las
condiciones para permanecer en la propia tierra».
Els motius ja els diu també en el mateix punt :
Los que emigran «tienen que separarse de su propio contexto de origen y con frecuencia viven un desarraigo cultural y religioso. La fractura también concierne a las comunidades de origen, que pierden a los elementos más vigorosos y emprendedores, y a las familias, en particular cuando emigra uno de los padres o ambos, dejando a los hijos en el país de origen»
Juez del CIE de Gran Canaria dice que se hacina a inmigrantes "como a ganado"
Eliminahttps://www.lavanguardia.com/vida/20201112/49419728543/juez-del-cie-de-gran-canaria-dice-que-se-hacina-a-inmigrantes-como-a-ganado.html
12/11/2020 19:42
Las Palmas de Gran Canaria, 12 nov (EFE).- El magistrado Arcadio Díaz Tejera, encargado del control del Centro de Internamiento de Extranjeros de Gran Canaria, ha exigido el desmantelamiento inmediato del campamento de inmigrantes del muelle de Arguineguín, donde considera que "se hacina como a ganado" a las 1.980 personas que están allí alojadas.
En declaraciones a los periodistas en el muelle, antes de recorrerlo de nuevo, Díaz Tejera ha insistido en que el trato que reciben estas personas, es "degradante e inhumano" conforme al Convenio para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales de Roma de 1950.
"No se puede hacinar a estas personas, no son ganado", ha remarcado el magistrado, quien ha vuelto a insistir en que no hay condiciones de salubridad e higiene ni de seguridad para la tutela física de todos ellos, ni para los voluntarios de Cruz Roja y la Policía Nacional.
Díaz ha insistido en que ya denunció en las dos anteriores visitas que efectuó al campamento el pasado 10 de septiembre y el 22 de octubre que se incumplía el Convenio de Roma y "hoy es obligado de nuevo decir estas obviedades que cualquier canario diría", en cuanto a que en este muelle se proporciona "un trato inhumano y denigrante".
Aunque alguna autoridad ya se ha sumado a la petición de que se desmantele el campamento, sigue habiendo en general "un silencio atronador" en relación con esta situación, según el magistrado, quien ha criticado las visitas al muelle de los ministros de Migraciones e Interior, José Luis Escrivá y Fernando Grande-Marlaska, y la comisaria europea de Interior, Ylva Johansson, porque el problema continúa.
Para Díaz Tejera, hay una dejación de responsabilidades por parte de la UE en este asunto, porque no se han cumplido los tratados al respecto, y también por parte de las autoridades españolas, que tienen recursos y siguen permitiendo que exista, cuando se podía haber solventado el problema hace meses.
El magistrado ha recordado que en la crisis migratoria que sufrió Canarias en 2006 se levantaron varios campamentos en horas, que es lo que se tendría que hacer en estos momentos.
Además, en las islas hay inmuebles para alojarlos, así que esta "crueldad es evitable", ha insistido Díaz Tejera.
Así mismo, el magistrado ha dicho que esta tarde estaban citados varios abogados para la asistencia de los migrantes, y que esta mañana también se fijaron varias citas pero no asistió ninguno, según le comunicó la Policía Nacional.
Díaz Tejera ha recordado que los inmigrantes tienen derecho a asesoramiento legal y a un intérprete en su lengua materna, una cuestión que se ha dejado de prestar y que investiga el Defensor del Pueblo tras haber sido denunciada por el Colegio de Abogados de Las Palmas, Amnistía Internacional y la Comisión Española de Ayuda al Refugiado. EFE
Després d’haver llegit i reflexionat la introducció, el primer capítol i les vostres intervencions, senc un profund agraïment per tot el que s’ha exposat i reconec la saviesa del Papa Francesc en escriure aquesta bella Encíclica inspirada en la vida de Sant Francesc. El que pareix l’objectiu del Papa és promoure un moviment universal cap a la fraternitat i l’amistat social basada en un amor compassiu i seguint la paràbola del bon samarità. És ben clar que, encara que no nomena a Déu, Déu està enmig d’aquest projecte i el cor del Papa batega amb sintonia amb el cor de Déu.
ResponEliminaHe llegit un article de Ilia Deli, germana franciscana de Washington i comentava que l’Encíclica Fratelli Tutti és alarmant. Jesús va amonestar els seus deixebles a no traure l’estella de l’ull del seu germà sense que abans llevaren la viga del seu propi ull (Mateu 7, 3-5).També, Sta. Clara d’Assís, companya espiritual de sant Francesc, escrivia a les seues germanes: “Devem ser espills i exemple unes a les altres per a què pugem ser espill per al món i, a través nostre, deixem passar la bondat divina”. Si prediquem els ideals evangèlics de Jesús, primer devem estar disposats a posar-los en pràctica. Perquè, on trobarà el món la imatge de Déu? Francesc d’Assís era conscient que per a viure una vida plena de Déu havia de canviar el seu cor. “Una vida canviada, transforma el món”. Era l’essència de Sant Francesc. El Papa Francesc proclama amb força la justícia, comunitat, compassió, i també la sororitat i fraternitat. I continua aquesta religiosa franciscana nord-americana fent-se les preguntes següents: La ironia del seu missatge és que l’Església Catòlica Romana ha deixat de ser una institució homòfoba, valora les dones com a iguals? I encara més, afirma la religiosa, una Església que no permet l’ordenació de les dones ni les considera amb capacitat de predicar. Una església que exclou les persones homosexuals de la plena acceptació…? Com pot dir el Papa al món el que deu fer quan encapçala una institució basada en el patriarcat i on la masculinitat és ontològicament superior a la feminitat? Independentment de l’opinió molt respectable de la franciscana hem de pensar que aquesta encíclica va adreçada principalment als cristians. Alguna cosa haurem de canviar, tant institucionalment com personalment, cadascú en el seu cor.
Estem vivint en un món on la velocitat en la informació i en les activitats marquen un estat frenètic i les relacions personals pateixen de la serenitat necessària per a garantir el creixement personal.
“El món és majoritàriament sord” diu el Papa Francesc. La velocitat ens impedeix escoltar bé el que diu l’altra persona, interrompem i volem contestar quan l’altre encara no ha acabat d’expressar-se. Sant Francesc d’Assís escoltava a Déu, a la natura, al pobre, al malalt, als animals, i tot ho va transformar en un estil de vida. Avui és molt necessari el silenci personal i la meditació per a què les nostres respostes al viure quotidià siguen garants d’un aprofundiment que ens ajude a madurar i créixer en l’Esperit de Déu.
Ilia Dely comenta que, el Papa Francesc pareix que estiga parlant al món perquè pocs l’escolten dins de casa, o pot ser que tinga por de parlar als seus propis germans o por de desmantellar el culte a un sacerdoci patriarcal i obrir les portes de l’Església a una comunitat real, on les dones gaudisquen de plens drets i llibertats amb igualtat. Teresa Forcades, en el Fòrum de cristians, va comentar que el Papa Francesc vol caminar agafant-se de la mà del poble cristià, i així, anar donant passos endavant. Acaba Ilia Dely dient que, “El món demana un Déu creïble, una vitalitat de fe que no frene el creixement i el progrés”. El món canviarà quan canvien els éssers humans, quan l’ésser humà siga empoderat per la força de l’amor interior, quan la religió no siga asfixiant, sinó Font de novetat, de Salut i creativitat. Necessitem una nova religió de la terra, deia Teilhard de Chardin, una religió de l’evolució, un Déu que també s’asseu a casa amb el que és incomplet i amb el caos.
Mati
4) Tancament de fronteres als refugiats, màfies, xenofòbia, les comunitats d’origen perden els seus elements més vigorosos i emprenedors, destrucció de l’autoestima dels països pobres a causa de la humiliació cultural... Oblidem que tenen dignitat? Amb els mitjans de comunicació digitals podem seleccionar i separar aquelles realitats que no interessen i crear un cercle virtual aliè a la pròpia realitat. Ens trobem instal•lats en una comoditat que ens aïlla de la realitat? Ens adonem d’aquestes situacions i tractem de canviar-les o vivim en una cultura de murs? Murs en el cor, en la terra, amb altres persones...
ResponEliminaTalment, murs en el cor. Murs d'impotència. Si al si de la Comunitat Europea ja s'estableixen diferències entre nord i sud, molt més amb els països que no hi pertanyen. Els murs de contenció dels corrents migratoris són reals (el veiem cada dia per la TV) fins i tot el dramàtic mur de la mar. Europa està tancada a la resta de països poc desenvolupats, no és cosa nostra, diuen. Si mirem la història recent, som nosaltres qui els hem espoliat amb el colonialisme, amb les guerres per interessos econòmics, etc. I ara mirem cap a un altre costat, i ens queixem, i fiquem concertines...
EliminaSi no ens obrim i ens fem responsables del seu creixement, amb ajudes i promoció, aquesta situació anirà encara més a pìtjor. Tal com passa el temps, les diferències són més grans entre ells i nosaltres.
La pandèmia és una oportunitat per a repensar els nostres estils de vida i les nostres relacions amb els altres. Hi ha camins d’esperança: DÉU SEGUEIX SEMBRANT EN LA HUMANITAT LLAVORS DEL BÉ.
ResponElimina“El bien, como también el amor, la justicia y la solidaridad, no se alcanzan de una vez para siempre; han de ser conquistados cada día”.
En aquest món és possible tindre esperança? On trobar l’audàcia necessària?
Sobre l’Evangeli de hui, diumenge de Crist Rei (Mt 25,31-46)
ResponElimina[…] Esta parábola tan conocida es la definitiva. Jesús nos pone una raya roja, en la vida no todo vale. No es lo mismo dar de comer y de beber que no dar de comer ni de beber. No es lo mismo vestir y arropar que mantener en la indignidad a la criatura desnuda. No es lo mismo aliviar al enfermo que ignorarlo. No es lo mismo hacerse cercano al privado de libertad, para que no olvide que su dignidad de hijo de Dios queda en pie a pesar de los pesares, que despreciarlo. No es lo mismo acoger al forastero que “devolverlo en caliente”.
Está parábola nos pone en “crisis”, nos remueve, nos agita, nos saca de la somnolencia ante lo que acontece y eso en una Buena Noticia. La Misericordia y la Compasión no son analgésicos ni tranquilizantes. El sufrimiento del “otro” humano nos concierne, nos hace discernir nuestro modo de estar en la vida. Si nos implicamos compasivamente vivimos. Si nos cerramos sobre nosotros nos convertimos en muertos vivientes. El juicio se está dando cada día, no es un asunto sólo del último.
Es de agradecer que Jesús nos hable tan claro sobre el sentido o sinsentido de la vida, que nos hable tan claro sobre la bendición y la maldición, que nos muestre tan claro los caminos abiertos e iluminados de la vida compasiva y justa y nos prevenga sobre los laberintos oscuros y sin salida. Jesús nos dice que la vida no nos la jugamos en la relación explícita con él, ¿cuándo te vimos?, sino en el “aproximarnos” al sufriente, en el hacernos “prójimos”. […]
Toni Catalá SJ
Text complet a: https://centroarrupevalencia.org/senor-cuando-te-vimos-con-hambre/
Un Evangeli que exposa molt clarament quin és el discerniment quotidià dels cristians pel que fa a les relacions amb els altres, no únicament aquelles relacions que se'ns venen donades pel tracte habitual, sinó aquelles que hem de buscar per fer-nos més propers. Que Déu ens ajude! Només amb la nostra força i voluntat personal ho tenim difícil.
Elimina