Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2020

CAPÍTOL 7. Caminos de reencuentro

Imatges
    FRATELLI TUTTI CAMINS DE REENCONTRE Preparat per Nelo Traver Aquest capítol ens proposa reflexionar sobre una necessitat peremptòria de la humanitat:  la construcció de la pau permanent, perquè, tot i que els conflictes bèl·lics sembla que s'hagen atenuat, encara hi ha moltes situacions on la vertadera pau és absent. Calen artesans disposats a estanyar ferides per recomençar des de la veritat (225-226). Al llarg del capítol, el Papa Francesc assenyalarà unes possibles claus per a fer realitat eixe món de pau que ha de ser el lloc on germine una nova humanitat oberta a la construcció del Regne de Déu. Per això, proposarà com i amb qui s'ha de construir la pau, quin ha de ser el sentit del perdó i com tindre present la memòria per assumir el passat i poder superar-lo. També planteja qüestions polèmiques com ara les lluites legítimes, la injustícia de la guerra o la persistència de la sagnant pena de mort. Algunes idees tretes del capítol ens poden ajudar a entendre el seu esq

CAPÍTOL 6. Diálogo y amistad social

Imatges
                                     FRATELLI TUTTI   DIÀLEG I AMISTAT SOCIAL. Preparat per Mn Llorenç Gimeno Soler Crec que és un capítol molt dens. Ja des del començament, al títol, ens parla d’amistat. Però no d’una simple amistat “corrent i ordinària” sinó d'una AMISTAT SOCIAL, és a dir, que sobrepassa el que solem entendre per amistat (coincidències, similituds psicològiques, satisfacció) per passar a la dimensió social i comunitària de l'amistat: no ser amics només dels iguals, sinó buscar l’equitat, la igualtat entre diferents. Comença per definir què és DIÀLEG: Buscar punts de contacte, adquisició d’una nova cultura, actitud constructiva, intercanvi d’opinions. I també defineix QUÈ NO ÉS DIÀLEG: desqualificar, humiliar, manipular, imposar. Les CARACTERÍSTIQUES d’aquesta amistat-diàleg les resumeix en el respecte als altres punts de vista, adhesió a valors, veure les diferències com elements positius i enriquidors, i adquirir la disciplina de la realitat: no somiar, ser

CAPÍTOL 5. La mejor política

Imatges
FRATELLI TUTTI LA MILLOR POLÍTICA Preparat per Mn Toni Muñoz Revert “Populisme” o “populista”, paraules que envaeixen els titulars noticiosos o els diàlegs en la vida quotidiana, estan dividint la societat al classificar a les persones o col·lectius en només dos bàndols el “populista” o el “no populista”, segons el que s'opine, es desacredita o s'enalteix. Explica el Papa que es pot estar perdent la paraula “democràcia”. A més, la propaganda política, els mitjans i els constructors d'opinió pública, persisteixen en fomentar una cultura individualista i ingènua davant els interessos econòmics desenfrenats i l’organització de les societats al servei dels qui tenen massa poder, deriven en la concupiscència”: la inclinació de l'ésser humà a tancar-se en la immanència del seu propi jo, del seu grup, dels seus interessos mesquins. Aqueixa concupiscència no és un defecte d'aquesta època. Va existir des que l'home és home i simplement es transforma, adquireix diverses m

CAPÍTOL 4. Un corazón abierto al mundo entero

Imatges
  FRATELLI TUTTI UN COR OBERT AL MÓN SENCER Preparat per Irene Soriano Raga El capítol 4 desenvolupa detalladament les conseqüències d’encarnar en el món el principi teològic i antropològic de la fraternitat el qual defineix tota civilització.  L’afirmació: tots els éssers humans som germans, no pot ser només una abstracció sinó que ha de concretar-se. Això implica somoure la nostra comoditat, desinstal·lar-nos per obrir-nos a noves perspectives que han de transformar la nostra forma de viure. Hi trobem quatre reptes que cal que fem propis:  1) El repte de les migracions i el compliment del dret de tota persona a viure amb dignitat. Cal ACOLLIR, PROTEGIR, PROMOURE I INTEGRAR als nouvinguts des de la GRATUÏTAT. (129-141) 2) El repte de viure local i universalment en un just terme mitjà: des de l’estima al que és propi (CONTRAST) i l’obertura als pobles (SINTONIA). (142-149) 3) El repte de la necessitat mútua, de sentir-se part i no tot. La consciència de la parcialitat, lluny de ser una