CAPÍTOL 6. Diálogo y amistad social
Preparat per Mn Llorenç Gimeno Soler
Crec que és un capítol molt dens. Ja des del començament, al títol, ens parla d’amistat. Però no d’una simple amistat “corrent i ordinària” sinó d'una AMISTAT SOCIAL, és a dir, que sobrepassa el que solem entendre per amistat (coincidències, similituds psicològiques, satisfacció) per passar a la dimensió social i comunitària de l'amistat: no ser amics només dels iguals, sinó buscar l’equitat, la igualtat entre diferents.
Comença per definir què és DIÀLEG: Buscar punts de contacte, adquisició d’una nova cultura, actitud constructiva, intercanvi d’opinions. I també defineix QUÈ NO ÉS DIÀLEG: desqualificar, humiliar, manipular, imposar.
Les CARACTERÍSTIQUES d’aquesta amistat-diàleg les resumeix en el respecte als altres punts de vista, adhesió a valors, veure les diferències com elements positius i enriquidors, i adquirir la disciplina de la realitat: no somiar, ser rigorosos amb suavitat, busca de la veritat íntegra però amb gradació.
La manipulació, desfiguració, l'ocultació de la veritat, junt a la manca del drets fonamentals, la degradació de la veritat, a distints nivells, són els PERILLS que ataquen aquest esperit de dialogar i buscar l’amistat social.
Entre els VALORS que s’adquireixen amb el diàleg-amistat destaca el reconeixement del consens i de la veritat, del pluralisme, dels valors transcendents, del respecte a la dignitat inalienable de l’altra persona.
El Papa, per als creients, fonamenta aquest diàleg-amistat en la creença en Déu, qui en definitiva atorga un fonament sòlid a aquests principis. Açò no suposa imposició de cap sistema moral... Deixa sempre un lloc per al diàleg (214).
També les CONSEQÜÈNCIES d’aquesta cultura de l’encontre les podem trobar en el gust, en l’hàbit de reconèixer a l’altre el dret a ser diferent, el dret al pacte social, veure la vida social com un “poliedre” de moltes cares que s’il·luminen mútuament, encara que, a vegades, algunes es pugen enfosquir.
EL RESULTAT, els AVANTATGES d’aquest món de DIÀLEG i AMISTAT SOCIAL seran la superació de l’agressivitat, canviant-la per l’amabilitat, superació de la crueltat en les relacions humanes i la facilitat per a la busca del consens.
Tot un capítol per a rellegir-lo, fixant-nos en la dimensió sociològica primer i, després, en la dimensió de la visió creient i cristiana de les persones, pobles, col·lectius, i realitats que ens envolten.
Uff, el significat del verb dialogar... Per si algú no ho tenia clar, així comença el capítol. Efectivament, això és dialogar. Crec que la principal dificultat són els prejudicis. Ja d'entrada tenim etiquetades les persones i seleccionem, segons qui siga, què podem dir i que no. Tendim a buscar entorns amables, en el sentit que siguen i pensen com nosaltres. I quan es genera un conflicte? Ens enroquem o busquem l'aproximació, encara que calga cedir?
ResponEliminaTambé crec que tenim por a exposar el que pensem perquè hi ha la desconfiança a ser escoltats pels qui no pensen com nosaltres. De vegades, por al ridícul.
Aquest capítol parla de diàleg i amistat social. Com diu Llorenç, més enllà de la nostra zona de confort. Què en penseu?
"Se suele confundir el diálogo con algo muy diferente: un febril intercambio de opiniones en las redes sociales, muchas veces orientado por información mediática no siempre confiable. Son sólo monólogos que proceden paralelos, quizás imponiéndose a la atención de los demás por sus tonos altos o agresivos".
ResponEliminaLes xarxes socials, per les seues característiques, són molt limitades i no propicien el diàleg entre persones. En el millor dels casos, expressen idees amb un redactat breu, sense cap càrrega emocional i amb l'absència del llenguatge corporal. Els humans necessitem de la trobada per poder dialogar, cara a cara, amb tota la nostra presència, respectant les pauses necessàries per a l'escolta activa.
Massa sovint són un recurs per a la desqualificació, l'insult, el menysteniment, etc, fins i tot utilitzat qualsevol estratègia o falsetat. Parlar sense escoltar no és diàleg.
El 206 parla del relativisme. Un concepte que hem escoltat amb bastant freqüència com a un parany en què tenim el risc de caure. Hem de procurar fonamentar la nostra conducta en valors ferms i no deixar-nos seduir per rutines, modes i conductes repetides poc consistents axiològicament. La solidesa de les nostres creences, en la recerca constant de la veritat, lluny de portar-nos a la condemna i menysteniment dels qui no comparteixen els mateixos principis que nosaltres, ha de conduir-nos a l'argumentació, el contrast, l'empatia, i el respecte als altres. Si les altres posicions parteixen de l'honestedad, són molt dignes de ser escoltades i considerades. Hem d'estar molt atents a les conductes que blanquegen la hipocresia, la corrupció, la desigualtat, la sostenibilitat del planeta i el dret a una vida digna amb bones paraules i revestits de pell de corder. Això és relativisme en estat pur.
ResponEliminaEl diàleg és el camí vers la construcció de la cultura de l’encontre, espai on es pot construir del bé comú; hem de sentir-nos germans i germanes per poder viure en comú.
EliminaLa paraula διάλογος (δια, a través i λόγος, paraula o raó) demana l’ús de la paraula i no de la força com a mitjà de relació entre les persones. El diàleg s’oposa a la violència i permet la legitimació dels poders perquè es converteixen en poders compartits, en força social i no en poders vertical, dominants i explotadors.
El diàleg ens obri a l’altre, a la seua realitat personal i al seu punt de vista; el vertader diàleg ens duu a reconèixer que tenim part de veritat, que som una perspectiva i que hi ha moltes altres. “Porque en un verdadero espíritu de diálogo se alimenta la capacidad de comprender el sentido de lo que el otro dice y hace, aunque uno no pueda asumirlo como una convicción propia” (203). La veritable essència del diàleg és la no conformitat amb l’altre, la seua diferència, que m’enriqueix, complementa i: “Impide que los diversos sectores se instalen cómodos y autosuficientes en su modo de ver las coses y en sus intereses limitados” (203).
Aquest posicionament dialògic apel·la a la defensa d’una VERITAT ÚLTIMA O ABSOLUTA, que fonamenta i dóna sentit al diàleg entre les múltiples perspectives: QUE CADA SER HUMÀ ÉS SAGRAT I INVIOLABLE. Aquesta Veritat deriva de la pròpia naturalesa humana i és IRRENUNCIABLE PERQUÈ ÉS LA CONDICIÓ DE POSSIBILITAT DE TOT DIÀLEG. “Para los creyentes, esta naturaleza humana, fuente de principios éticos, ha sido creada por Dios, quien, en definitiva, otorga un fundamento sólido a esos principios” (214). Déu ens ofereix la seua gràcia per a que siga possible actuar com a germans i germanes.
Sense el respecte als drets humans fonamentals, el diàleg esdevé propaganda i manipulació... La lògica de la fuerza triunfa (210) la qual només acaba engendrant violència i mort. Què farts i fartes estem, com deia Vicent, de la desqualificació, l’insult, els bulos, la falsedat en definitiva.
Desterrem la mentida, encetem una nova via: EL CULTIU DE L’AUTÈNTICA AMABILITAT:
“El cultivo de la amabilidad no es un detalle menor ni una actitud superficial o burguesa. Puesto que supone valoración y respeto, cuando se hace cultura en una sociedad transfigura profundamente el estilo de vida, las relaciones sociales, el modo de debatir y confrontar ideas. Facilita la búsqueda de consensos y abre caminos donde la exasperación destruye todos los puentes” (224).
M’ha agradat molt el concepte del Papa, el diàleg serveix per a trobar-nos i ajudar-nos; sinò serà , monòlegs que s’imposaran per to alt i agressius i ningú trobarà a l’altre, ni ningú ajudarà a l’altre. I el que al final és pitjor, per falta de paciència, no puga obrir-se a la família, a la comunitat ... per a buscar la “veritat” , que és la que ens fa que una família creixga unida, que un poble, o un país creixga dialogant constructiu en totes aquelles diversitats culturals ...
EliminaI què seria la veritat preguntaria? Entenc que allò que ens fa ser més feliços , saber com és cadascú, les seues debilitats, fortaleses, comprendre’l, estimar-lo i a l’inrevés. Així creix una família i una societat. Les debilitats fer-les fortaleses entre tots, i les fortaleses compartir-les amb els demés.
CONCEPTES CLAUS DELS APARTATS
EL DIÁLOGO SOCIAL HACIA UNA NUEVA CULTURA
1-El dialogo entre generaciones ... porque todos somos pueblo es la capacidad de dar y recibir, permaneciendo abiertos a la verdad. Un país crece cuando sus diversas riquezas culturales: juvenil, universitària, artística, econòmica, tecnològica... dialogan de manera constructiva Art 199
2-Que la falta de diàleg sincer implica que les conversacions així anomenades són en realitat: 1.- ocasions per adquirir els beneficis que otorga el poder, ja que ningú està preocupat pel bé comú; sinò pels beneficis que aconsegueixen arrancar . És a dir negociacions. I els pobres que no tenen res que donar, eixos no poden fer cap negociació. Per tant es queden fora, excluïts de privilegis i favoritismes Art 202
EL FUNDAMENTO DE LOS CONSENSOS
1-El relativismo no es la solución ... y que los valores morales sean interpretados por los poderosos según las conveniencias del momento. Si en definitiva no hay verdades objetivas y principios sólidos .... las leyes solo se entenderán como imposiciones arbitrarias y como obstáculos a evitar Art 206
2-Hay que desenmascarar las diversas maneras de manoseo, desfiguración y ocultamiento de la “verdad” periodística... Esto supone aceptar que la inteligencia puede ir más allà de las conveniencias del momento y captar algunas verdades que no cambian , que eran verdad antes que nosotros y lo serán siempre Art 208
3-De otro modo, ¿no podria sudecer quizás que los derechos humanos fundamentales, hoy considerados infranquables, sean negados por los poderosos de turno, luego de haber logrado el “consenso” de una población adormecida y amedrentada. Art 209
EL CONSENSO Y LA VERDAD
1.-Un diálogo necesita ser enriquecido e iluminado por razones , por argumentos , por variedad de perspectivas, por aportes de diversos saberes y puntos de vista ... Aceptar que hay unos valores permanentes , aunque no siempre sea fàcil reconocerlos, otorga solidez y estabilidad social. Art 211
EL ENCUENTRO HECHO CULTURA
1.- la paz social es trabajosa y artesanal. Integrar a los diferentes es mucho más difícil y lento, aunque es la garantia de una paz real y sólida. Art 217
EL GUSTO DE RECONOCER AL OTRO
1.- En las formas visibles de violencia , suele esconderse otra violencia más solapada: la de quienes desprecian al diferente Art 218
2.- Un encuentro o pacto social realista e inclusivo debe ser “un pacto cultural” Art 219
3.- Un pacto así implica ceder algo por “ el bien común” Art 221