I niciem la lectura de l'encíclica Amoris laetitia. Cada quinze dies introduirem dos capítols nous. Les vostres aportacions sempre seran benvingudes. Intercanviar opinions, compartir reflexions i participar en aquest blog sempre serà signe de comunió entre cristians. Si encara no la teniu, cliqueu ací . (Aquesta entrada ha estat preparada per Mn Toni Muñoz Revert) El Papa nos muestra a la familia no como un ideal, sino más bien, como una creación, que se manifiesta desde la ternura, pero al mismo tiempo se ve confrontada con el pecado desde su origen, es decir, desde que la relación se transforma en un “dominio”. El Santo Padre, pretende tres cosas: Profundizar, orientar, ofrecer . Profundizar: Una palabra importante. El Papa se sitúa en el surco de la palabra de Dios, de la tradición y el magisterio. A partir de ese surco, él, como sucesor de Pedro vuelve a tomar el arado y profundiza en ese surco, para poder entonces encontrar nuevas luces, ensanchar el terreno y descubrir nuevo

Com cada quaresma, el Papa ens acompanya amb el seu missatge a recórrer aquest camí que ens condueix a la Pasqua. Com que potser de gran ajuda per encarar una vegada més la nostra vida us el proposem per a la meditació, i si és el cas, per a l'enriquiment de tots amb els vostres comentaris. Podeu llegir-lo fent clic ací . QUARESMA: TEMPS PER RENOVAR LA FE, L’ESPERANÇA I LA CARITAT (Introducció preparada per Mn Llorenç Gimeno) El primer que s’ha de dir és que és un missatge teològicament molt potent. Tres punts: fe, esperança i caritat. No poden ser més clars en relació amb Déu i amb el proïsme, els dos elements personals i conceptuals al voltant dels quals gira la vida cristiana. Si la Quaresma és temps de conversió de la fe (renovació); de l’esperança (sadollar-se, omplir-se); i de la caritat (relació Déu/germans), i totes tres conversions en vistes a la Resurrecció, ja tenim ací l’esquema del missatge que desenvolupa en els tres punts que segueixen. 1.- Fe: Fe és l’actitud d’acol

El Papa Joan Pau II va instituir aquesta jornada el dia 11 de febrer amb motiu de la festa de la Mare de Déu de Lourdes. Us animem a llegir, i si és el cas, a comentar el missatge del Papa d'enguany. Podeu accedir-hi fent clic ací .

  Podeu llegir el text  del missatge fent clic ací si el voleu en valencià ací si el voleu en castellà. Motivació a la lectura del missatge del Papa en la Jornada Mundial per la Pau preparada per Irene Soriano EL PAPA FRANCESC ENS PRESENTA UNA PEDAGOGIA DE LA CULTURA DE LA CURA COM A CAMÍ PER A LA PAU: La cultura de la cura és el camí privilegiat per a construir la pau: són necessaris artesans de pau disposats a generar processos de guarició i de retrobada amb enginy i audàcia (Fratelli Tutti). (1) El missatge comença situant l’escenari mundial de grans sofriments i penúries al si de la crisi sanitària de la pandèmia, fenomen multisectorial i mundial que agreuja les crisis fortament interrelacionades que ja teníem: climàtica, alimentària, econòmica i migratòria.  Juntament amb nombroses mostres i testimonis de caritat i solidaritat es constata noves formes de nacionalismes, racismes, xenofòbia, guerres i conflictes plens de mort i destrucció. (2-5) Déu creador és l’origen i model de

FRATELLI TUTTI LES RELIGIONS AL SERVEI DE LA FRATERNITAT EN EL MÓN Preparat per Mati Domingo El capítol 8 de l’Encíclica Fratelli Tutti és com el final d’una simfonia on es reconeixen totes les religions com a camins i referents per a construir la fraternitat i la defensa de la justícia al món. Aquesta fraternitat es construirà mitjançant el diàleg i ens explica quin ha de ser-ne l’objectiu i la finalitat que ha de tenir. El fonament últim L’objectiu del diàleg ha de partir d’una apertura a la veritat transcendent, al Déu Pare-Mare de totes les persones. Si neguem aquesta dimensió transcendent de la persona, triomfa la força del poder on cadascú imposa el seu sentir, sense respectar els drets dels altres. 275. Aquest punt exposa les causes més importants de la crisi del món modern:  - Una consciència humana anestesiada. - Un individualisme exacerbat. - Un allunyament dels valors religiosos. - El predomini de filosofies materialistes que posen els valors materials per damunt dels transc