AMORIS LAETITIA. Capítols VIII i IX

                                                                        Capítols introduïts per Mn Toni Muñoz Revert

CAPÍTOL HUITÉ: ACOMPANYAR, DISCERNIR I INTEGRAR LA FRAGILITAT (núm. 293-312)

Faro de llum: “L'Església ha d'acompanyar amb atenció i cura els seus fills més fràgils, marcats per l'amor ferit i extraviat, donant-los de nou confiança i esperança, com la llum del far d'un port o d'una torxa portada enmig de la gent per a il·luminar els qui han perdut el rumb o es troben enmig de la tempestat” (núm. 291)

Gradualitat pastoral (núm. 293-295). Implica que l'ésser humà “coneix, estima i realitza el bé moral segons diverses etapes de creixement”

Criteri: “Sant Joan Pau II proposava l'anomenada llei de la gradualitat amb la consciència que l'ésser humà coneix, estima i realitza el bé moral segons diverses etapes de creixement (…) Cada ésser humà avança gradualment amb la progressiva integració dels dons de Déu i de les exigències del seu amor definitiu i absolut en tota la vida personal i social (núm. 295).

Aplicació: la “gradualitat pastoral” pot aplicar-se a diverses unions (matrimoni civil o simple convivència) que no siguen les del matrimoni sacramental preferit per diverses raons: mentalitat contrària a les institucions, espera de major seguretat, condicions socials, etc… (núm. 294). Incloses les situacions anomenades “irregulars”.

Discerniment de les situacions anomenades “irregulars” (núm. 296-300).

Marc, la misericòrdia: “Dues lògiques recorren tota la història de l'Església: marginar i reintegrar (…) El camí de l'Església, des del Concili de Jerusalem d'ara en avant, és sempre el camí de Jesús, el de la misericòrdia i de la integració (…) El camí de l'Església és el de no condemnar ningú per sempre i difondre la misericòrdia de Déu a totes les persones que la demanen de cor sincer (…) Perquè la caritat vertadera sempre és immerescuda, incondicional i gratuïta. Llavors cal evitar els judicis que no tenen en compte la complexitat de les diverses situacions, i cal estar atents a la manera en què les persones viuen i pateixen a causa de la seua condició” (núm. 296).

Objectiu, la major integració possible: “Es tracta d'integrar a tots (…) Ningú pot ser condemnat per sempre, perquè aqueixa no és la lògica de l'Evangeli. No em referisc només als divorciats en nova unió sinó a tots, en qualsevol situació en què es troben” (núm. 297).

Discerniment en les situacions particulars: “que no han de ser catalogades o tancades en afirmacions massa rígides sense deixar lloc a un adequat discerniment personal i pastoral (…) L'Església reconeix situacions com quan l'home i la dona, per motius seriosos –com per exemple l'educació dels seus fills- no poden complir l'obligació de la separació” (núm. 298). La NOTA d'aquest text afig: “En aquestes situacions, molts, coneixent i acceptant la possibilitat de conviure com a germans que l'Església els ofereix, destaquen que si falten algunes expressions d'intimitat pot posar en perill no rares vegades el bé de la fidelitat i el bé de la prole”.

Conseqüències: No “les d'una nova normativa general de tipus canònica, aplicable a tots els casos”, però si “un nou alé a un responsable discerniment personal i pastoral dels casos particulars, que hauria de reconéixer que, com que el grau de responsabilitat no és igual en tots els casos, les conseqüències o efectes d'una norma no necessàriament han de ser sempre les mateixes” (núm. 300). La NOTA d'aquest text afig: “Tampoc referent a la disciplina sacramental, ja que el discerniment pot reconéixer que en una situació particular no hi ha culpa greu”.

Mitjà, conversa amb el sacerdot: “Es tracta d'un itinerari d'acompanyament i de discerniment que orienta a aquests fidels a la presa de consciència de la seua situació davant Déu. La conversa amb el sacerdot, en el fur intern, contribueix a la formació d'un judici correcte sobre allò que obstaculitza la possibilitat d'una participació més plena en la vida de l'església sobre els passos que poden afavorir-la i fer-la créixer” (núm. 300).

Circumstàncies atenuants en el discerniment pastoral (núm. 301-312).

Fonament (de tot l'anterior): “L'Església posseeix una sòlida reflexió sobre els condicionaments i circumstàncies atenuants. Per això, ja no és possible dir que tots es troben en alguna situació així dita irregular viuen en una situació de pecat moral, privats de la gràcia santificant. Els límits no tenen a veure solament amb un eventual desconeixement de la norma. Un subjecte, fins i tot coneixent bé la norma, pot tindre una gran dificultat per a comprendre els valors inherents a la norma o pot estar en condicions concretes que no el permeten obrar de manera diferent i prendre altres decisions sense una nova culpa” (núm. 301).

Major valor a la consciència personal: “La consciència de les persones ha de ser millor incorporada en la praxi de l'Església en algunes situacions que no realitzen objectivament la nostra concepció del matrimoni”. Aqueixa consciència pot “descobrir amb una certa seguretat moral que aqueixa és el lliurament que Déu mateix està reclamant enmig de la complexitat concreta dels límits, malgrat que encara no siga plenament l'ideal objectiu” (núm. 303).

Normes i discerniment (núm. 304-306).

Com diu Sant Tomàs d'Aquino, “com més es descendeix al particular, tant més augmenta la indeterminació” (núm. 304).

Objectivitat i subjectivitat: “A causa dels condicionaments o factors atenuants, és possible que, enmig d'una situació objectiva de pecat –que no siga subjectivament culpable o que no de siga de manera plena- es puga viure en gràcia de Déu, es puga estimar, i també es puga créixer en la vida de la gràcia i la caritat, rebent per a això l'ajuda de l'Església” (núm. 305). La NOTA d'aquest text afig: “En uns certs casos, podria ser també l'ajuda dels sagraments”.

La lògica de la misericòrdia pastoral (núm. 307-312).

L'Església és una mare “que, al mateix temps que expressa clarament el seu ensenyament objectiu, no renuncia al bé possible, encara que córrega el risc de tacar-se amb el fang del camí. Els pastors, que proposen als fidels l'ideal ple de l'Evangeli i la doctrina de l'Església, han d'ajudar-los a assumir la lògica de la compassió amb els fràgils i a evitar persecucions o judicis massa durs o impacients” (núm. 308).

L'Església no és una duana: “A vegades ens comportem com a controladors de la gràcia i no com a facilitadors. Però l'Església no és una duana, és la casa paterna on hi ha lloc per a cada un amb la seua vida al damunt” (núm. 310).

Context d'amor misericordiós: “Això ens atorga un marc i un clima que ens impedeix desenvolupar una freda moral d'escriptori en parlar sobre els temes més delicats, i ens situa més aviat en el context d'un discerniment pastoral carregat d'amor misericordiós, que sempre s'inclina a comprendre, a perdonar, a acompanyar, a esperar, i sobretot a integrar” (núm. 312).

Invitació conclusiva: “Convide els pastors a escoltar amb afecte i serenitat, amb el desig sincer d'entrar en el cor del drama de les persones i de comprendre el seu punt de vista, per a ajudar-los a viure millor i a reconéixer el seu propi lloc a l'Església” (núm. 312).

CAPÍTOL NOVÉ: ESPIRITUALITAT MATRIMONIAL I FAMILIAR (núm. 314-316).

Espiritualitat laical: Diu el Concili Vaticà II “que l'espiritualitat dels laics ha d'assumir característiques peculiars per raó de l'estat de matrimoni i família” (núm. 313).

Espiritualitat de la comunió sobrenatural (núm. 314-316).

Presència de Déu: “La Trinitat aquesta present en el temple de la comunió matrimonial (…). La presència del Senyor habita en la família reial i concreta, amb tots els seus sofriments, lluites, alegries i intents quotidians (…) L'espiritualitat matrimonial és una espiritualitat del vincle habitat per l'amor diví” (núm. 315).

Camí místic: “La comunió familiar és un vertader camí de santificació en la vida ordinària i de creixement místic (…) Els qui tenen profunds desitjos espirituals no han de sentir que la família els allunya del creixement en la vida de l'Esperit, sinó que és un camí que el Senyor utilitza per a portar-los a les cimeres de la unió mística” (núm. 316).

Junts en oració a la llum de la Pasqua (núm. 317-318).

Amb Jesús abandonat i ressuscitat: “En els dies amargs de la família hi ha una unió amb Jesús abandonat que pot evitar una ruptura (…) D'altra banda, els moments de goig, el descans o la festa, i fins i tot la sexualitat, s'experimenten com una participació en la vida plena de la seua Resurrecció” (núm. 317).

Orant i celebrant junts: “L'oració en família és un mitjà privilegiat per a expressar i enfortir aquesta de pasqual. Es poden trobar uns minuts cada dia per a estar units davant el Senyor viu, dir-li les coses.