AMORIS LAETITIA. Capítols II i III

Capítols introduïts per Nelo Traver



CAPÍTOL 2

REALITAT I DESAFIAMENTS DE LES FAMÍLIES (31-57)

Després de la introducció feta al capítol 1r sobre la família basada en les Escriptures el següent capítol ens proposa de reflexionar sobre la realitat de les famílies al segle XXI amb els desafiaments que això comporta. Per això s’inspira amb les aportacions del Sínode dels Bisbes, la doctrina dels darrers Sants Pares i les contribucions pròpies.

SITUACIÓ ACTUAL DE LA FAMÍLIA (32-49)

Aquest apartat comença amb una cita del Sínode i va detallant els aspectes que caracteritzen la família actual:

32. «Fidels als ensenyaments de Crist mirem la realitat de la família avui en tota la seua complexitat, en les seues llums i ombres [...] El canvi antropologicocultural avui influeix en tots els aspectes de la vida i requereix un enfocament analític i diversificat». 

L’individualisme exasperat desvirtua els vincles familiars destacant la idea d’un subjecte que té els seus propis criteris assumits de forma absoluta (33). El ritme de vida actual comporta factors culturals que posen en risc la possibilitat d’opcions [familiars] permanents (33).

Avui és fàcil confondre la genuïna llibertat amb la idea que cadascú jutja segons el seu parer, com si no hi hagués veritats, valors i principis que ens orienten (34). El temor de les noves generacions a perdre l’autonomia i fugir del compromís va retardant el moment de materialitzar un projecte de vida en comú que fructifique en una nova família:

34. ...L’ideal matrimonial acaba sent arrasat per les conveniències circumstancials o pels capritxos de la sensibilitat. Hom tem la soledat, hom desitja un espai de protecció i fidelitat, però alhora creix el temor a ser atrapat per una relació que puga postergar l’assoliment de les aspiracions personals.

Els cristians hem de proposar el matrimoni amb els valors que podem i devem aportar:

35. ...Ens cal un esforç responsable i generós, que consisteix a presentar les raons i les motivacions per a optar pel matrimoni i la família, de manera que les persones estiguen millor disposades a respondre a la gràcia que Déu els ofereix.
36. Al mateix temps hem de ser humils i realistes, per reconèixer que de vegades la nostra manera de presentar les conviccions cristianes, i la forma de tractar les persones, han ajudat a provocar allò que avui lamentem, per la qual cosa ens correspon una saludable reacció d'autocrítica. 
40. «… podríem dir que hi ha una cultura tal que empeny molts joves a no formar una família perquè estan privats d'oportunitats de futur. Tanmateix, aquesta mateixa cultura concedeix a molts altres, per contra, tantes oportunitats, que també ells es veuen dissuadits de formar una família». 
42. «Així mateix, el descens demogràfic, a causa d'una mentalitat antinatalista i promogut per les polítiques mundials de salut reproductiva, no solament determina una situació en la qual la successió de les generacions ja no està assegurada, sinó que es corre el risc que amb el temps porte a un empobriment econòmic i a una pèrdua d'esperança en el futur. L'avanç de les biotecnologies també ha tingut un fort impacte sobre la natalitat».
45. «Són molts els infants que neixen fora del matrimoni, especialment en alguns països, i molts els que després creixen amb un sol dels pares o en un context familiar ampliat o reconstituït. 
46. Les migracions representen un altre signe dels temps que cal afrontar i comprendre.
47. …La família que accepta amb la mirada de la fe la presència de persones amb discapacitat podrà reconèixer i garantir la qualitat i el valor de tota vida, amb les seues necessitats, els seus drets i les seues oportunitats. 
48. La majoria de les famílies respecta els ancians, els envolta d’afecte i els considera una benedicció.
49. ... la situació de les famílies sumides en la misèria, castigades de tantes maneres, on els límits de la vida es viuen de forma punyent. Si tots tenen dificultats, en una llar molt pobra es tornen més dures.

ALGUNS DESAFIAMENTS (50-57)

Però vista la situació actual, cal ser conscients dels nous desafiaments que es plantegen a la família, com ara el simple fet que els pares arriben a casa cansats i sense ganes de conversar, cosa que dificulta la funció educativa (50).

52. …¿Però qui s'ocupa avui d'enfortir els matrimonis, d'ajudar-los a superar els riscos que els amenacen, d'acompanyar-los en el seu rol educatiu, d'estimular l'estabilitat de la unió conjugal?
53. …Si bé és legítim i just que es rebutgen velles formes de família «tradicional», caracteritzades per l'autoritarisme i fins i tot per la violència, això no hauria de portar al menyspreu del matrimoni sinó al redescobriment del seu veritable sentit i a la seua renovació. La força de la família «rau essencialment en la seua capacitat d'estimar i d’ensenyar a estimar. Per molt ferida que puga estar una família, pot créixer gràcies a l'amor».
54. …encara que hi ha hagut notables millores en el reconeixement dels drets de la dona i en la seua participació en l'espai públic, encara hi ha molt a avançar en alguns països.
56. Un altre desafiament sorgeix de diverses formes d'una ideologia, genèricament anomenada gender, que nega la diferència i la reciprocitat natural d’home i dona. 



CAPÍTOL 3

LA MIRADA POSADA EN JESÚS: VOCACIÓ DE LA FAMÍLIA (58-88)

Aquest capítol és una revisió del paper de les famílies en l’Església i enmig d’elles ha de ressonar el primer anunci del més bell, el més gran i el més atractiu, alhora que el més necessari (58). La preocupació del Papa Francesc és mostrar l’encaix de la vocació familiar dins del misteri de la Redempció.

59. …el misteri de la família cristiana no es pot entendre plenament si no és a la llum de l'infinit amor del Pare, que es va manifestar en Crist.
60. …aquest breu capítol recull una síntesi de l'ensenyament de l'Església sobre el matrimoni i la família.

JESÚS RECUPERA I PORTA A LA PLENITUD EL PROJECTE DIVÍ (61-66)

El Papa Francesc farà una revisió de la visió antiga del matrimoni i les lleis que el regien, com ara el repudi, donant-li legitimitat només a la paraula expressada en el Nou Testament que, segons diu, correspon a la seua forma original.

63. «Jesús, que va reconciliar amb ell totes les coses, ha portat de nou el matrimoni i la família a la seua forma original.
65. L'encarnació del Verb en una família humana, a Natzaret, commou amb la seua novetat la història del món. Necessitem submergir-nos en el misteri del naixement de Jesús, en el si de Maria a l'anunci de l'àngel, quan va germinar la Paraula en el seu si… És el misteri que tant va fascinar Francesc d'Assís, Teresa de l'Infant Jesús i Carles de Foucauld, del qual beuen també les famílies cristianes per renovar la seua esperança i la seua alegria.

LA FAMÍLIA EN ELS DOCUMENTS DE L’ESGLÉSIA (67-70)

S’esmenten diversos documents de l’Església, inspirats en el Concili Vaticà II, que són la guia per a mostrar el paper de la família:

67. El Concili Ecumènic Vaticà II, en la Constitució pastoral Gaudium et spes, es va ocupar de «la promoció de la dignitat del matrimoni i la família» (cf. 47-52). «Va definir el matrimoni com a comunitat de vida i d'amor (cf. 48), posant l'amor al centre de la família.
68. …el beat Pau VI, seguint el Concili Vaticà II, va aprofundir la doctrina sobre el matrimoni i sobre la família. En particular, amb l’Encíclica Humanae vitae, va posar a llum el lligam intrínsec entre amor conjugal i generació de la vida…

Es citen també documents dels darrers Papes: San Joan Pau II, la Carta Gratissimam sane i l'Exhortació apostòlica Familiaris consortio (69) i Benet XVI, les encícliques Deus charitas est i Caritas in veritate (70).

EL SAGRAMENT DEL MATRIMONI (71-75)

71. «L’Escriptura i la Tradició ens obren l’accés a un coneixement de la Trinitat que es revela amb trets familiars. La família és imatge de Déu que [...] és comunió de persones. 

En els punts següents abunda en el caràcter sagramental del matrimoni més enllà d’un ritual o signe extern de compromís (72), vinculant-lo amb la gràcia del baptisme. Així, en l’acollida mútua, i amb la gràcia de Crist, els nuvis es prometen entrega total, fidelitat i apertura a la vida (73).

72. …«la seua recíproca pertinença és representació real, mitjançant el signe sacramental, de la mateixa relació de Crist amb l'Església. 
73. …El sagrament no és una «cosa» o una «força», perquè en realitat Crist mateix «mitjançant el sagrament del matrimoni, surt a l'encontre dels esposos cristians. 
74. La unió sexual, viscuda de manera humana i santificada pel sagrament, és al seu torn camí de creixement en la vida de la gràcia per als esposos. És el «misteri nupcial». 

LLAVORS DEL VERB I SITUACIONS IMPERFECTES (76-79)

En aquesta secció s’intueixen les imperfeccions o limitacions del matrimoni que necessiten ser conduïdes pacientment fins a integrar el misteri a la vida.

77. ...«l’ordre de la redempció il·lumina i completa el de la creació. El matrimoni natural, doncs, es comprèn plenament a la llum del seu acompliment sacramental: només fixant la mirada en Crist es coneix a fons la veritat sobre les relacions humanes.
79. «Davant de situacions difícils i famílies ferides, convé sempre recordar un principi general: “Que sàpiguen els pastors que, per amor de la veritat, estan obligats a discernir bé les situacions” (Familiaris consortio, 84) (JP II).

TRANSMISSIÓ DE LA VIDA I EDUCACIÓ DELS FILLS (80-85)

La transmissió de la vida és un dels fruits més preuats de la família que naix de l’íntima comunitat conjugal de vida i amor (Humanae vitae, Pau VI). Això implica alhora el compromís indefugible d’educar els fills i de fer de la llar familiar l’anhelada església domèstica on puga germinar la fe de les noves generacions.

80. El matrimoni és en primer lloc una «íntima comunitat conjugal de vida i amor», que constitueix un bé per als mateixos esposos, i la sexualitat «està ordenada a l'amor conjugal de l'home i de la dona».
82. …L'ensenyament de l'Església «ajuda a viure de manera harmoniosa i conscient la comunió entre els cònjuges, en totes les seues dimensions, al costat de la responsabilitat generativa [...] L'opció de l'adopció i de l'acollida expressa una fecunditat particular de l'experiència conjugal». 
84. …«un dels reptes fonamentals davant dels quals es troben les famílies d'avui és segurament el desafiament educatiu, encara més ardu i complex a causa de la realitat cultural actual i de la gran influència dels mitjans de comunicació». 

LA FAMÍLIA I L’ESGLÉSIA (86-88)

87. L'Església és família de famílies, constantment enriquida per la vida de totes les esglésies domèstiques. Per tant, «en virtut del sagrament del matrimoni cada família esdevé a tots els efectes un bé per a l’Església...».

L’amor viscut en les famílies és una força constant per a la vida de l’Església (88):

88. …«La finalitat unitiva del matrimoni és una constant crida a créixer i a aprofundir aquest amor. En la seua unió d’amor els esposos experimenten la bellesa de la paternitat i de la maternitat; comparteixen els projectes i les fatigues, els desigs i les preocupacions; aprenen l’atenció recíproca i el perdó mutu. En aquest amor celebren els moments feliços i se sostenen en els passatges difícils de la seua història de vida. [...] La bellesa del do recíproc i gratuït, la joia per la vida que naix i la cura amorosa de tots els membres, des dels menuts als ancians, són alguns dels fruits que fan única i insubstituïble la resposta a la vocació de la família», tant per a l'Església com per a la societat sencera.

Comentaris

  1. MOLT BON RESUM

    Acabe de llegir el "comentari" de Nelo a Amoris Laetitia i m'ha agradat molt les introduccions als dos capítols i l'oportunitat de fer com uns resums de cada número de l'Exhortació apostòlica, que fa més fàcil la seua lectura.

    Un text papal tan ric i amb tants i tants conceptes de vida caritativa, amorosa, conjugal, matrimonial, familiar, que tens el perill de perdre una miqueta el sentit total de la Carta. Per a mi resulta molt difícil la síntesi de tot el text, i per això crec que el treball de Nelo és molt profitós.

    Després de constatar la REALITAT I DESAFIAMENTS ACTUALS DE LES FAMÍLIES (Cap 2) passa el Papa a LA MIRADA POSADA EN JESÚS: VOCACIÓ DE LA FAMÍLIA (Cap 3). Crec que no és més que el clàssic "ver, juzgar" deixant l"actuar per als capítols següents.

    ResponElimina
  2. Juan Álvaro Sabater8/3/21 08:32

    Capítol 2
    M’agrada molt aquest capítol per la claretat i sinceritat en cada punt. Respecte a la tasca de Nelo, molt bona, i considere que en els meus capítols faré el mateix: una síntesi anomenant lo rellevant de cada punt , i el que vulga comentar algun punt que ho faça, rectificar-me, eixamplar etc.

    REALITATS I DESAFIAMENT DE LES FAMÍLIES
    Punt 32 El veig confús aquest punt quan anuncia: Eixos canvis antropològics i culturals són evidentment propiciats pel repartiment de tasques i responsabilitats, és a dir per IGUALAR-SE.
    *I ara pregunte o al menys exclame, per què igualar-se comporta menys recolzament de les estructures socials a la família, quan un poc abans s’esmenta que s’humanitza més la convivència familiar al valorar-se més la comunicació entre els esposos? Falta informació perquè està en alguns apartats amb (…)
    Punt 33 Com Nelo remarca molt bé, una cultura individual exagerada en gaudir i posseir + l’estrés diari provoca intolerància i agressivitat que es respira en l’ambient familiar, social etc. Quasi com allò del Carpe Diem = gaudix del moment que el món s’acaba, com sempre mal entés i revirat, quan allò feia referència a: estar atent, a aprendre, a tindre somnis i lluitar per aconseguir-los…, Almenys en el poema famós de Walt Whitman o en les paraules de Horaci.
    També tindre somnis dintre de la família, no?
    Eixe individu/a que fuig del compromís, aïllat i còmode no vol tindre projectes permanents?
    Quina CONCIÈNCIA SOCIAL d’ell podem esperar?
    Punt 34 , 35 i 36 M’agrada com ho diu Nelo
    Punt 37 Les qüestions bàsicament doctrinals i morals/ètiques han prevalgut front a una motivació a la gràcia de Déu, que han anat consolidant la visió de la família sense adonar-se que era/és menester un enfocament: 1.- + dinàmic i de realització al compartir versus un pes a suportar-se tota la vida entre els cònjuges i 2.- Donar protagonisme a les consciències dels fidels i ajudar a formar-les versus a pretendre substituir-les.
    Punt 38 Es posa exemple positiu que malgrat el secularisme, aquest no ha debilitat valors tradicionals en altres llocs. També del testimoni de molts projectes de fidels. I negatius quan al mateix temps s’ha caigut en el pessimisme i negativisme de gastar massa energies en atacar un món decadent, sense mostrar camins.
    Punt 39 Sí, evidentment hi ha decadència. Vivim en una “cultura de lo provisori”. Usar i tirar. Res pot durar! Som uns narcisistes que fem en les persones igual que en els objectes.
    Punt 40 Afegiria al que diu Nelo dues coses: 1 que l’excusa del futur sempre és bona per a no comprometre’s. I 2 que el desprestigi del matrimoni per moltes ideologies: fan moltes persones dèbils, insegures i gens valentes. No abordaran res que tinga dificultats. La paraula heroïsme m’encanta ací. Abans els mateixos mitjans que propiciaven un romanticisme en el matrimoni, hui el plasmen com algo decadent!
    Punt 41 És un punt molt preocupant per les tendències purament instintives i gens madurades. L’abús de la pornografia (un progama d’Evole farà any i mig) mostrava com moltes xiques es veien per contentar a la parella, obligades a imitar allò que era purament artificial en tots els aspectes. Creent elles que era el que tocava fer. Quan no es sentien gens satisfetes i totalment explotades, ja de jovenetes. El repetiren per ser d’interés per a molt gent de com s’educaven molt joves.
    Havien començat la seua amistat a través de Instagram, de un me gusta etc.. I ja no parlem de l’explotació de la dona pel proxeneta professional que busca un negoci en la seua prostitució.
    Si la joventut es queda només en emocions immediates (primàries), per no dir també superficials… i només satisfer-se sexualment es crea un afectivitat inestable i inmadura que aboca en crisis allò que emprenga: unió + ruptura; noves unions + noves ruptures…

    ResponElimina
  3. Juan Álvaro Sabater8/3/21 08:44

    Punt 42 la pervivència de les generacions no està assegurada!! Quan en qualsevol espècie existeixen mecanismes de reproducció i de vertaders sacrificis per a subsistir. En veritat és un punt delicat on la consciència deu ser molt personal, gens influïda .
    Punt 43, 44 El debilitament de la fe deixa ”sol” el nucli primordial de la societat: les famílies i els seus problemes lògics, com a entitats. Es contempla moltes vegades les polítiques des d’estaments individuals: joves, vells, solters, casats, dones… (que està bé); però encoratja poc la llar, la família en la seua problemàtica conjunta. Atacar o atraure a cada estament per separat és una manera de defensar els seus drets individuals; però hi ha que insistir més en els drets fonamentals de les famílies: vivenda, salut, educació, treball…
    Punt 45 Eixos contexts eixamplats o reconstituïts són en molts casos estranys i descoratjadors quan arriben notícies de la manipulació dels menors per a tantíssimes barbaritats: guerres, explotació escandalosa...
    Punt 46 Com Nelo resumeix Les migracions representen un altre signe dels temps que cal afrontar i comprendre.. L’Església desenvolupa i manté un testimoni evangèlic en defensar els emigrants i considerar les seues cultures com una riquesa espiritual, a considerar i respectar. Així com alertar dels desafiaments en què es troben molts d’ells, durant les travessies, estances. Igualment fa una crida al merescut respecte del cristians en altres cultures.
    Punt 47 Comenta l’article l’admiració que mereixen aquelles famílies amb la difícil prova d’un fill en discapacitat. Ells donen a l’Església i a la Societat un valuós testimoni de fidelitat al do de la vida. Totalment d’acord!
    Punt 48 Considere efectivament que els ancians estan considerats una benedicció. Malgrat que hi ha també una vessant on són considerats com un pes/càrrega perquè ja no tenen res aportar i sí a donar feina. Quan en societats vertaderament respectuoses els vells tenen molt a dir: per la seua saviesa de la vida, per la perspectiva d’haver arribat…, cosa que els joves encara no ho han fet. El projecte de Càritas: Escoltar els vells és un bon projecte a continuar.
    Punt 49 Preocupants són aquestes situacions per les que passen moltes famílies monoparentals, (un tipus de família prou actual). Més si es senten jutjades i abandonades, en compte d’acollides i perdonades, -si cal dir aquesta paraula-. La Mare ho fa sense dubte! Ho fem nosaltres ? Tenim alguna resposta o acció concreta?

    ResponElimina
  4. Juan Álvaro Sabater8/3/21 08:45

    ALGUNS DESAFIAMENTS
    Punt 50 Afegisc jo que a eixe absentisme dels pares per esgotament del treball o no estar encara a casa, em recorda a una època on diem “els xiquets de les claus”. Els fills arribaven a casa i no hi havia ningú. Es posaven la TV, creant addicció i, el pitjor, triant programes inadequats i poc edificants. És necessària la família perquè hi hagen referents, normes… construint personetes.
    Punt 51 Sense analitzar cadascuna de les conseqüències i sofriment que provoca la drogodependència, addiccions… en les famílies en risc . També cal destacar l’actualitat de la violència filio-parental) ja no en famílies desestructurades; sinó simplement en les que no diuen un no, consenten… i al final es torna en contra. Hi ha que educar altra volta els pares, la família. Una xarrada de Càritas el passat 1 de febrer de l’any passat mostrava com la CV era de les més agreujades en 832 casos en l’any 2018. Boníssima eixa conferencia!
    Punt 52 La premisa primera d’aquest punt és molt bona! Ningú pot pensar que debilitar la família com a societat natural fonamentada en el matrimoni és algo que afavoreix la societat! Al contrari! Sabem que és la que dona estabilitat, i fa possible la fecunditat. Ara bé aquells matrimonis que no poden fecundar sempre una adopció és un remei miraculós i una intervenció de l’Amor en majúscula. I seria tal volta discutible i repensable, no valorar, sense pretendre igualar una parella de fet a un matrimoni, que adoptar i donar una llar a xiquets/es, és essencialment una mostra d’Amor.
    Punt 53 M’encanta com ho diu Nelo
    Punt 54 De molta actualitat, en línia amb el recolzament a la dona. I esperançadora la visió de l’Església.
    Punt 55 Dintre de la família, de la seua formació… La meua experiència, observació… diria més a favor de les dones que dels homes. Principalment per la vanitat que predomina més en ell que en ella. Recorde una pregària de fa uns dies: Presérvanos Señor de la vanidad: que oscurece la mente y oculta el bien. Sense dubte que l’home és un sosté, una protecció i pot ser més perseverant i decisiu inclús, sempre que siga conscient del seu paper en la família.
    Punt 56 Aquest camp d’experimentació = creació a la carta, elecció … baix els desitjos humans és la més gran mostra de vanitat humana. I pretendre substituir al Creador.
    Punt 57 Constata que no hi ha un estereotip de família ideal, sinó un “collage” de molta diversitat, de gojos, drames i somnis… I que no hi ha que aflorar allò que estava condemnat, mal vist; ni lamentar… en lloc de despertar una creativitat missionera.
    L’Església sent la necessitat de dir una paraula de veritat i d’esperança en els temps actuals. I una crida “a alliberar”, a produir en nosaltres energies, somnis, accions...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Programació de la formació d'adults. Curs 2021-2022

AMORIS LAETITIA. Capítols IV i V