MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER A LA QUARESMA 2021
Com cada quaresma, el Papa ens acompanya amb el seu missatge a recórrer aquest camí que ens condueix a la Pasqua. Com que potser de gran ajuda per encarar una vegada més la nostra vida us el proposem per a la meditació, i si és el cas, per a l'enriquiment de tots amb els vostres comentaris.
Podeu llegir-lo fent clic ací.
QUARESMA: TEMPS PER RENOVAR LA FE, L’ESPERANÇA I LA CARITAT
(Introducció preparada per Mn Llorenç Gimeno)
El primer que s’ha de dir és que és un missatge teològicament molt potent. Tres punts: fe, esperança i caritat. No poden ser més clars en relació amb Déu i amb el proïsme, els dos elements personals i conceptuals al voltant dels quals gira la vida cristiana.
Si la Quaresma és temps de conversió de la fe (renovació); de l’esperança (sadollar-se, omplir-se); i de la caritat (relació Déu/germans), i totes tres conversions en vistes a la Resurrecció, ja tenim ací l’esquema del missatge que desenvolupa en els tres punts que segueixen.
1.- Fe:
Fe és l’actitud d’acolliment de la Paraula de Déu: Acollir la Veritat amb “la intel·ligència del cor”, que ens portarà pel Camí a la Vida. Crist és aquesta veritat, camí i vida que ens permeten encarnar una fe sincera, una esperança viva, i un amor eficaç.
2.- Esperança:
Aigua viva, aigua que ens refà, que ens renova. És l’Esperit Sant, la llum interior, la inspiració que ens ve a nosaltres per l’oració, la pregària d’intimitat amb el Pare Déu. És així com Déu ho fa, per això li preguem que faça “noves totes les coses” (Ap 21, 1-6).
El temps de Quaresma és per a esperar que la història no s’acaba amb els nostres errors, o amb les nostres pandèmies. Hi ha Esperit més enllà de les nostres preocupacions immediates. Hi ha la reconciliació, i si cal, el canvi sempre a millor guiats per l’Esperit. Esperança!
3.- Caritat:
La caritat viu amb l’altre, creix, pateix amb l’altre, practica “la cultura de la cura” amb l’altre, l’atenció i la com-passió amb l’altre portarà el cristià a la cooperació i comunió, manifestacions de la caritat.
Apareix ací el concepte “d’amor social” tan desenvolupat en la Fratelli Tutti, la civilització de l’Amor en un món nou.
La caritat, diu el Papa, és un do que dona sentit a la vida, i no s’acaba mai: es transforma en reserva de vida i de felicitat.
Com diu el Papa cap al final: Cada etapa de la vida és un temps per a creure, esperar i estimar. La fe que ens ve del Crist; l’esperança animada per l’alè de l’Esperit, i l’amor que ens dona el cor misericordiós del Pare.
En primer lloc m'ha encantat la introducció; encara així he escrit coses que em criden l’atenció en aquest missatge, bé per la força poética d’eixa frase/pensament, o bé per intentar reflexionar-la i fer-la objectiva
ResponElimina1.- La fe no és una qüestió o una construcció de l’intelecte, destinada a ments privilegiades, superiors… sinò que és un missatge que rebem gràcies a la inteligència del cor.
Algú podría disputar/discutir aquesta intel.ligència quina és? Hui en dia i sempre, es pot manifestar com la espiritualitat/la interioritat, la emocional- social tal volta…, la que fa que captes… que intuixgues … el teus sentiments i els del altre, per a bé: dominant-los, gestionant-los.
Es una inteli.ligència distinta de la matemática, per dir una, on tot quadra, tot és objectiu, real i palpable. I que curiosament tot és lògic, perfecte , numèrica i empíricament comprovable. Indubtablementsi el cor també té ulls veurem que Déu és el Gran Matemàtic!
Aleshores que fa que la primera Intel.ligència no es promocione. No es valore, no es CREGA EN ELLA, no es parle d’ella. Seria desitjable fomentar les bones virtuts en un món tan descregut! Seria aleshores una gran dificultat* ?
Tornant enrerre, podriem dir-ho d’altra manera, la inteligència del cor es mostra en la sabiduria , i ací sí que la vida ens dona lliçons: “ Yo sabiduría, soy vecina de la sagacidad y busco la compañía de la reflexión… Yo detesto el orgullo y la soberbia, el mal camino y la boca falsa, yo poseo el buen consejo y el acierto, son mías la prudencia y el valor … Liturgia de les hores (Lectura de Laudes de dimarts 16 de febrero 2021)
Más como en la sabiduría de Dios, según antes hemos explicado, el mundo no la conoció por el camino de la sabiduría, quiso valerse de la necedad de la predicación**, para salvar a los creyentes. Liturgia de les hores (Patrística dimarts 16 de febrero 2021)
*Eixa dificultat deu ser assistida per la reflexió , la prudència …, virtuts que no són fàcils d’adquirir, i exigeixen reptes cada vegada més difícils de superar en la nostra quotidianitat. Acàs ens farà falta retrovar l’orige i atractiu de les virtuts. Serà convenient una bona pedagogía de les mateixes. Evidentment el Gran Pedagog és Jesucrist. Però com podem creure si no escoltem o llegim els evangelis!
**Més vegem també que la predicació no es fa en la pantalla de la nostra casa, còmodament asseuats; devem que plantejar-nos quina predicació fem… Ací al grup algo en fem!
2.- Quaresma és un temps de creure , de rebre a AQUELL que ve pobre de tot, però ple de gràcia i de veritat. I que la pràctica del dejú , segons Santo Tomás de Aquino ajuda/contribuix a estimar més a Déu i al proïsme, EN QUAN que ens centra en el altre: CONSIDERANT-LO U MATEIX. És prou palpable que AQUELL, l’altre i jo som un tot, no?
Ja tenim un altra pràctica no fàcil, el dejú / la privació. Si la dona /home té tendència a adquirir i conservar; llevar-li algo que acostuma a tindre sense cap esforç = destorbar-lo i marejar-lo. No! No és gens fácil aquesta pràctica, més si no HO CONTEMPLA i HO CREU com un entrenament per a fer-nos austers i que eixe cor a més d’intel-ligent; també estiga preparat, hàbil i en forma, per considerar a l’altre u mateix; o com diu el Papa en l’evangeli de dimecres de cendra RETROVAR-NOS
Continue…
ESPERANZA
ResponElimina1.-El temps de Quaresma està fet per esperar, per tornar/dirigir la mirada a Deu, -que amb molta paciència segueix cuidant-nos- Esperar es cultivar/conrear també la paciència, altra virtut fonamental . Carai quantes !
Hui molts menuts/majors demanen les coses inadequadament amb urgència, agobios etc. Mala manera de demanar les coses. La situación actual ens està portant-nos a fer torns , cues i a tindre espera i ser pacients. Deurem demanar a Déu pacientment que ens canvie, que ens faça millors!!!
2.- No té desperdici tot el rengló aquest on diu: en aquests moments de Quaresma devem estar MÉS ATENTS a dir paraules d’alé, que reconforten, que fortaleixen, que estimulen, en lloc de … De vegades per a donar esperança: regalar un somriure, ser amable és suficient.
3.- En la intimitat del recolliment/replegament i del silenci de l’oració se’ns presenta l’esperança com: una inspiració o una llum interior que alumbra els reptes/decisions a prendre diariament i a llarg plaç. De tota manera veig ací que em/ o ens falta treballar maneres i mètodes de possibilitar eixa intimitat. Evidentment a través de lectures, bé a través de la música, de la visualització, d’estratègies d’interiorització etc,
LA CARITAT
Sense dubte és l’expressió més alta de la nostra fe:
-La caritat s’alegra quan l’altre creix
-Es concreta objectivament en l’altre
-És l’alegria de compartir el que tenim , en poc o en molt , segons les disposicions.
També el final, on diu el Papa: cada etapa de la nostra vida és un temps de creure, esperar i amar. I de viure un camí de conversió …
PD: Desitjable una progressiva o radical conversió, i una valoració de les virtuts, en especial aquestes tres.