LECTURA COMUNITÀRIA DE L’ENCÍCLICA FRATELLI TUTTI Formació d’adults PARRÒQUIA DE SANT JAUME. Algemesí Iniciem, amb goig, la lectura comunitària i contínua de l'encíclica FRATELLI TUTTI. Fins dijous 19 del novembre llegirem la Introducció i el capítol primer. Podeu participar en aquest blog expressant el que us suggerisca la lectura. La pròpia introducció ja ens convida a la lectura i ens exhorta a practicar una fraternitat oberta tot seguint el seu missatge. El primer capítol, anomenat “LAS SOMBRAS EN UN MUNDO CERRADO”, ens posa davant els aspectes fonamentals de la realitat que vivim que desafavoreixen el desenvolupament de la fraternitat universal: el trencament dels projectes comuns, l’incompliment dels drets humans, els conflictes i les pors, les migracions, la il·lusió de la comunicació, l’agressivitat de les nostres societats... Vos convidem a llegir el capítol, des de l’abandonament d’idees preconcebudes, per tractar de situar-nos en una perspectiva molt més ampla i profunda
FRATELLI TUTTI El segon capítol porta per títol: “Un extraño en el camino” fent referència directa a la paràbola del bon samarità. Aquesta centrarà tot el discurs del capítol tal com anireu veient. Justament, l’inicia amb el relat evangèlic de la paràbola. Tot seguit faré la presentació seguint el títols de cada secció. 1. El trasfondo Recull la tradició bíblica de la fraternitat, no únicament amb els qui són de la mateixa sang sinó als qui pertanyen al mateix poble o nació. Remarca el concepte de l’amor fratern com a precepte al Nou Testament i amb l’exemple de la paràbola del bon samarità estén aquest manament de l’amor a tota la humanitat, a tothom, siga o no de la mateixa nació o condició humana, com diríem actualment. 2. El abandonado Ens exhorta dient que ens acostumem a mirar cap a un altre costat, a passar de llarg, a ignorar les situacions mentre no ens colpegen directament. No volem perdre el temps amb problemes aliens. Davant les situacions de dolor del nostre proïsme diu c
FRATELLI TUTTI UN COR OBERT AL MÓN SENCER Preparat per Irene Soriano Raga El capítol 4 desenvolupa detalladament les conseqüències d’encarnar en el món el principi teològic i antropològic de la fraternitat el qual defineix tota civilització. L’afirmació: tots els éssers humans som germans, no pot ser només una abstracció sinó que ha de concretar-se. Això implica somoure la nostra comoditat, desinstal·lar-nos per obrir-nos a noves perspectives que han de transformar la nostra forma de viure. Hi trobem quatre reptes que cal que fem propis: 1) El repte de les migracions i el compliment del dret de tota persona a viure amb dignitat. Cal ACOLLIR, PROTEGIR, PROMOURE I INTEGRAR als nouvinguts des de la GRATUÏTAT. (129-141) 2) El repte de viure local i universalment en un just terme mitjà: des de l’estima al que és propi (CONTRAST) i l’obertura als pobles (SINTONIA). (142-149) 3) El repte de la necessitat mútua, de sentir-se part i no tot. La consciència de la parcialitat, lluny de ser una
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada