CAPÍTOL 2. Un extraño en el camino

 FRATELLI TUTTI


El segon capítol porta per títol: “Un extraño en el camino” fent referència directa a la paràbola del bon samarità. Aquesta centrarà tot el discurs del capítol tal com anireu veient. Justament, l’inicia amb el relat evangèlic de la paràbola.
Tot seguit faré la presentació seguint el títols de cada secció.

1. El trasfondo
Recull la tradició bíblica de la fraternitat, no únicament amb els qui són de la mateixa sang sinó als qui pertanyen al mateix poble o nació.
Remarca el concepte de l’amor fratern com a precepte al Nou Testament i amb l’exemple de la paràbola del bon samarità estén aquest manament de l’amor a tota la humanitat, a tothom, siga o no de la mateixa nació o condició humana, com diríem actualment.

2. El abandonado
Ens exhorta dient que ens acostumem a mirar cap a un altre costat, a passar de llarg, a ignorar les situacions mentre no ens colpegen directament. No volem perdre el temps amb problemes aliens.
Davant les situacions de dolor del nostre proïsme diu clarament que si no fem com el bon samarità, ens estem posant de part dels saltejadors o dels qui passen de llarg.

3. Una historia que se repite
Insisteix en què la inclusió i l’exclusió de la persona que sofreix al costat del camí defineix tots els projectes econòmics, polítics, socials i religiosos. I que cada dia se’ns presenta davant d’aquesta situació, l’opció de ser bons samaritans o indiferents viatjants que passen de llarg.
I afegeix, al llarg de la història tots i totes hem sigut una mica víctimes, saquejadors, caminants que passem de llarg i potser també bons samaritans.

4. Los personajes
Jesús, en la paràbola, no posa l’accent en els saltejadors. Ja han consumat l’acte de violència. I ens pregunta el Papa: Serà la persona ferida la justificació de les nostres divisions, dels nostres enfrontaments?
A continuació defineix què vol dir hui passar de llarg: desentendre’s, abstraure’s, ser indiferents, mirar cap a un altre costat, menysprear per la condició cultural... I acaba dient que aquestes posicions són les que ens fan còmplices dels saltejadors.

5. Recomenzar
Ens convida a ser part activa en la rehabilitació i auxili de les societats ferides, no hem d’esperar que tot vinga dels qui ens governen.

6. El prójimo sin fronteras
Remarca la idea de què Jesús ens convida a què en compte de preguntar-nos qui són els que estan a prop nostre ens tornem propers als altres, pròxims. Posa l’exemple del passatge evangèlic on Jesús s’acosta a una samaritana (considerada menystinguda, impura) i li diu que li done a beure, i ella sorpresa, li contesta: Com tu sent jueu, em demanes de beure a mi que soc una dona samaritana?

7. La interpelación del forastero
Acaba recomanant que a les catequesis i a la predicació s’incloga el sentit social de l’existència, la dimensió fraterna de l’espiritualitat i la dignitat inalienable de cada persona. Que no poden haver cristians que sostinguen actituds xenòfobes, de menyspreu i maltractament cap als qui són diferents.

Comentaris

  1. REFLEXIO PERSONAL SOBRE EL CAPÍTOL 2: UN ESTRANY AL CAMÍ.

    (Només sobre els números 56-68). ( He volgut escriure un relat-resum d'aquestos números, fixant-me només en conceptes (paraules) que apareixen al text de la Carta. Els números entre parèntesi fan referència als números del text).

    "Un estrany, un samarità(56),un no-conegut es converteix en un germà(59) que ha estat creat per Déu (58). Germà, no-conegut, samarità a qui cal aplicar-li, almenys, la" llei d'or" de l'A.T.(59): No faces a l'altre allò que no vols que et facen" i "Fes a l'altre el que vols per a tu".

    Aquest samarità, germà , creat per Déu i estimat per Déu(60), que pot ser un migrant (61) a qui s'ha de donar la mà i així donar-li vida (61) és receptor de l'amor, la compassió i la dignitat segons sant Pau (62).

    És també digne de ser acompanyat (64) i a qui indignament la societat dóna l'esquena al seu dolor (65). Cal crear un vincle social nou (66) ja que la vida no és res més un temps d'encontre (66) amb l'altre.

    A ningú no es pot deixar al marge (68) perquè tots hem estat creats per a la plenitud de la vida (67) que només s'aconsegueix amb l'amor (68)".

    Crec que són conceptes-clau per a les nostres reflexions: estranger, germà, fills de Déu, llei de l'amor, migrants, donar la mà, compassió, dignitat, ser acompanyat, deixar al marge, plenitud de vida.

    ResponElimina
  2. Ja hem vist que el concepte d'amor fratern va més enllà dels qui pertanyen a la nostra nació, cultura, credo, etc. La humanitat som una fraternitat.
    M'han resultat impactants les citacions, tant de l'Antic com del nou Testament, que fica el Papa per a demostrar que això forma part de l'ADN del ser cristià, al temps que m'ha creat preocupació perquè encara hi ha cristians que no les fan seues.
    En l'ambit personal, crec que em resulta fàcil estimar els qui m'estimen, tot i que no sempre corresponc de la mateixa manera. Amb els qui no conec, em mostre indiferent? I amb els qui m'han tractat malament, els que tenim com a enemics, quin és el meu tracte?
    Crec que els cristians hauríem de tenir una resposta clara, encara que ens resulta difícil des d'una perspectiva exclusivament humana. Com ho veieu?

    ResponElimina
  3. 66. Miremos el modelo del buen samaritano. Es un texto que nos invita a que resurja nuestra vocación de ciudadanos del propio país y del mundo entero, constructores de un nuevo vínculo social.
    Aquest text interpela la nostra condició de ciutadans, presents i actius en la nostra societat. La nostra participació activa és la via per fer possible el bé comú i la reconstrucció política i social. Això passa pel reconeixement de totes les opcions que no són excloents, que se centren en les persones com a valor màxim, que defensen la seua posició amb arguments, sense insults, sense desqualificacions. És important la nostra presència en el teixit social, cultural, econòmic, polític... Encara que molt sovint cap partit satisfà per complet les nostres aspiracions, hem de donar suport a les opcions polítiques que més s'aproximen als valors de l'Evangeli, sobretot aquelles que posen en primer lloc el benestar de tots els nostres germans i germanes, sense cap condició. L'economia, la política, el poder han d'estar al servei de la humanitat.

    ResponElimina
  4. El Papa ens recorda que en el nostre caminar per la vida ens trobem a diari amb persones que sofreixen, ferides. Quina és la nostra opció, la del bon samarità o la del qui passa de llarg?
    Al mateix temps ens fa vore que en algun moment de la nostra vida hem estat els ferits, els bandolers, els que passen de llarg, o fins i tot, els bons samaritans. Amb quin de tots els personatges ens identifiquem més?
    Què en penseu?

    ResponElimina
  5. Que la causa del mal no ens descentre de les persones que l'han patit. És prioritària l'atenció als qui pateixen aquests efectes, molt més que entretenir-nos en discussions enfrontades sobre els causants, els bandolers.
    Quantes vegades l'atenció als pobres i necessitats és font d'enfrontament i divisió entre cristians!
    El Papa se centra en els qui passen de llarg, es veu que som els més abundants, els indiferents.
    I curiosament, aquests som els més religiosos segons la paràbola. Potser estiga adreçat a tots nosaltres que ens considerem més a prop de Déu i per això ens creguem amb més dignitat que la resta. Quina és la nostra fidelitat a Déu si amb la nostra conducta deixem de banda els qui Ell més s'estima?
    Els qui passem pel camí i mirem cap a un altre costat som els millors aliats dels bandolers perquè amb la nostra actitud alimentem el desencantament, la desconfiança, la desesperança, etc. Deixem un espai obert a la demagògia dels qui utilitzen aquestes situacions per a justificar la seua intolerància, el totalitarisme, la ma dura, la diversitat, la capacitat d'opinar i pensar. Aquests moviments estan colpejant actualment tots els països d'Europa i massa sovint troben aixopluc a l'Església.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Volia posar dos frases que m'han agradat

      núm 66 "...la vida no es tiempo que pasa, sino tiempo de encuentro»


      núm 85 .. .A esto se agrega que creemos que Cristo derramó su sangre por todos y cada uno, por lo cual nadie queda fuera de su amor universal.

      D'aquesta última posar de relleu "derramó su sangre por todos y por cada uno" "nadie queda fuera de su amor universal"

      Prenga'm not

      Elimina
  6. Ens estem acostumant massa a què tot ho ha de resoldre el govern. En aquest temps de pandèmia sembla que els contagis augmenten perquè el govern no pren mesures. Una vegada ben informats, els ciutadans s'han de fer càrrec de prendre les mesures preventives que han determinat les autoritats sanitàries. Els governs no haurien d'intervindre tant en restriccions. Hauríem de ser nosaltres qui per responsabilitat, pel bé comú, ens abstinguerem de certes coses. Cal ponderar l'intervencionisme de les administracions i com a societat ben trabada i estructurada actuar pel bé de tots i totes.
    Com diu el Papa, hem de ser poble, i de forma incansable actuar solidàriament amb i pels nostres conciutadans, siguen o no del nostre veinat.
    Com que tot açò no ho deguem fer assoles, com cregueu que ens podem organitzar? On i com ens hem d'implicar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El punt 65 és molt fort “asaltan a una persona en la calle y muchos escapan como si no hubieran visto nada...” Evitan el problema y no les interesa si un ser humano se muere por su culpa (POR NO AYUDAR). *UN ESTILO DE VIDA SE ESTÀ GENERALIZANDO: no queremos perder nuestro tiempo porque estamos muy concentrados en nuestras necesidades. Y ver sufrir a alguien nos molesta, nos perturba
      El punt 66 dona la solució a eixa societat malalta = el buen samaritano reflejó que “la existencia de cada uno de nosotros, está ligada a la de los demàs: la vida no es tiempo que pasa; sino tiempo de encuentro.
      I el punt 74, em pareix preciós el que diu San Juan Crisóstomo.
      Respecte al punt 65, hui es dona en molts llocs aquestes situacions. No voler saber res per evitar “lios”, per evitar costs...
      Dintre de la psicologia es barallen tres conceptes bàsics EN L’AJUDA: un nivell micro que són conductes prosocials (comportaments que beneficien els demés, com reciclar, impostos...), un nivell meso, conductes d’ajuda més específica, que beneficia o millora el benestar d’altra persona i l’altruïsme i la cooperació que es considera de nivell macro ( ajuda o benestar desinteressat pels altres). I suposa un cost, en diners o en temps... , que u fa per convenciment.
      Un estudi de les persones que ajudaren els jueus de la persecució nazi, de les que no ho ajudaren, tenien 5 característiques:
      1.- Tenien un autoconcepte alt en empatia 2.-Creien firmament en un món just 3.-Es sentien socialment responsables 4.-Mostraven un locus de control intern (saber que les coses no depenen de la sort; sinó d’ ells mateixa) 5.- I per últim eren menys egocèntriques.
      Atenent a aquestes característiques es comprova un perfil o model de persona. I menudes persones serien! quan es jugaven la pell també! A diferència de l’estil de vida actual, que comenta el Papa.

      També en quan a l’ajuda d’emergència, siga la que siga , un esquema d’actuació o de les passes a seguir sol ser:
      1.- Adonar-se de que la situació és anormal! Si estic preocupat per les meues coses, tal volta ni m’adone. 2.- Interpretar de que siga una emergència! En molts casos deprendrà del que veja o haja vist fer a les persones iguals a ella, o familiars ... Si està a soles, en companyia ... La presència d’altres persones pot inhibir l’ajuda... 3.- Asumir la responsabilitat d’actuar. De vegades considerem que és un altre/a qui té més obligació, persona o entitat, Estat, Església. 4.- Considerar-se capaç d’ajudar I saber com fer-ho ; sinó no ajudarà. Dir-li o demanar-li diverses formes o maneres d’ajudar 5.- Finalment prendrà la decisió d’ajuda ! Sovint si els costs són excessius no s’ajuda, o si preocupa massa l’avaluació dels demès (respecte a com ens comportem, o que jutgen les nostres reaccions negativament etc.)
      Els models que em rebut en la nostra educació i el reforç que es faça constantment seran vitals per a que les persones cooperen, ajuden. I que sigam més prosocials. La nostra catequesi evidentment és una manera de perseverar en la Fe, un motor fonamental per ser proclius a ajudar.

      Elimina
  7. Mati 27-11-20
    Moltes gràcies per les vostres aportacions. Totes elles ens ajuden a aprofundir en aquesta bella parábola.
    Es curiós que Jesús no es deté en els qui asalten i fereixen aquest jueu. Passa directament a contar les actituts dels qui passen a la vora del ferit. I de tots ells, sols el qui no tenia prestigi social, es deté davant del ferit, s´acosta i li cura les ferides, a més que li ofereix el seu temps per a que quede sanat.
    Aquest samarità no va pensar en qui era, d´on venia, si ell havia causat algún problema…sols va vore un cos ferit i es va dedicar a ell oferint-li tot el que era i tenia.
    No és habitual en el meu ambient aquesta manera dá ctuar davant qualsevol persona ferida. Més bé, penses en el que ha passat, el perquè ha succeït, la responsabilitat, si és del meu ambient social… i quantes més raons, tot per a denunciar la mala actuación, però sense implicacions.
    I és així com els problemes s´enquisten I demanem que el Regne de Déu siga a la terra, però sense cap implicació efectiva per part nostra.
    Jesús, en aquesta parábola ens ho ha mostrat molt clar i el Papa Francesc també ens exhorta a respondre activamente davant qualsevol situació de necessitat que avuí les tenim a l´abast per la crisi que estem patint i ens demana crear una cultura oberta i superar els murs que ho impideixen per a que la cura dels éssers humans siga un quefer comú i universal.

    ResponElimina
  8. En la paràbola del bon samarità, Jesús canvia el sentit tradicional del concepte de proïsme, aquell que és a prop que pertany a la mateixa raça, nació..., i ens convida a què siguem nosaltres els qui ens acostem, ens fem pròxims. Que trenquem totes les barreres culturals i històriques que ho impedeixen.
    Jesús ens interpela a què ja no diguem mai més que hem d'ajudar a qui tenim a prop, pròxim, sinó que ens hem de sentir cridats a fer-nos propers als altres.
    El paradigma de la paràbola en què qui menys prestigi social té, aquell que se'l considera impur, sense nació, és qui es fa avant per auxiliar el ferit, trenca tota mena de prejudicis, barreres i interessos mesquins.
    Com ens podem fer més pròxims en el nostre entorn? Estem disposats a trencar barreres ideològiques, culturals, religioses, socials, per aconseguir-ho?

    ResponElimina
  9. Entrem en el temps d'Advent, d'espera desperta i atenta a qui vindrà. Si Déu Pare-Mare en fer-nos criatures seues ens ha fet germans i ens ha donat aquesta dignitat d'humanitat creada a la seua imatge i semblança, amb la vinguda del seu Fill, el Crist, ens ha dotat d'un model d'ésser humà amb qui poder emmirallar-nos, a qui poder assemblar-nos. Ens ha tornat a dignificar.
    I això ho ha fet per totes i tots, sense exclusions. Per això, el Papa acaba aquest segon capítol insistint en la necessitat d'incloure en la catequesi i la predicació aquest sentit social de l'existència, la dimensió fraterna de l'espiritualitat i la inalienable dignitat de cada persona.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fratelli tutti. Introducció i capítol 1