CAPÍTOL 8. Las religiones al servicio de la fraternidad en el mundo
FRATELLI TUTTI
LES RELIGIONS AL SERVEI DE LA
FRATERNITAT EN EL MÓN
Preparat per Mati Domingo
El capítol 8 de l’Encíclica Fratelli Tutti és com el final d’una simfonia on es reconeixen totes les religions com a camins i referents per a construir la fraternitat i la defensa de la justícia al món.
Aquesta fraternitat es construirà mitjançant el diàleg i ens explica quin ha de ser-ne l’objectiu i la finalitat que ha de tenir.
El fonament últim
L’objectiu del diàleg ha de partir d’una apertura a la veritat transcendent, al Déu Pare-Mare de totes les persones.
Si neguem aquesta dimensió transcendent de la persona, triomfa la força del poder on cadascú imposa el seu sentir, sense respectar els drets dels altres.
275. Aquest punt exposa les causes més importants de la crisi del món modern:
- Una consciència humana anestesiada.
- Un individualisme exacerbat.
- Un allunyament dels valors religiosos.
- El predomini de filosofies materialistes que posen els valors materials per damunt dels transcendents.
A més, i és un punt molt interessant en el debat públic, no sols han de tenir veu els poderosos i científics. El Papa Francesc rescata eixe substrat d’experiència procedent de la religió i la saviesa.
276. Aquest punt tracta com han de respondre els ministres religiosos davant la política. No deuen fer política partidària, pròpia dels laics, però com a persones tampoc no poden renunciar a la dimensió política que demana una atenció al bé comú i al desenvolupament humà i integral de tota persona.
L’Església en el món té la missió de ser “una casa de portes obertes” com a mare que és, a imatge de Maria, la Mare de Jesús.
La identitat cristiana
L’Església valora les religions com a rajos de llum d’aquesta veritat primera que il·luminen tots els pobles.
Nosaltres hem d’alimentar-nos de l’Evangeli de Jesús i ser com la música que sonarà en tots els ambients que vivim: casa, treball, política… per a què brolle la compassió i la tendresa en els nostres cors i la capacitat de reconciliació com a Font de Vida per a tots els éssers humans.
278. L’Església es defineix com a “catòlica” i demana poder encarnar-se en tots els llocs de la Terra.
Aquest camí de fraternitat té com a mare a Maria. Ella va rebre, al peu de la creu, eixa maternitat universal i està atenta, no sols a Jesús, sinó a tots els seus descendents.
Els cristians/nes també demanem, en països on som minoria, que se’ns garantesca la llibertat, així com nosaltres l’afavorirem a aquells que no són cristians en llocs on siguen minoria.
I des de la llibertat religiosa podem trobar-nos amb religions i cultures diferents, acollint les diferències i reconeixent l’alegria de ser fills de Déu.
Religió i violència
Des de la mirada de Déu, és possible un camí de pau entre les religions, doncs “Déu mira amb el cor a cada persona, siga de la religió que siga”.
També els cristians hem de buscar espais de comunicació amb creients d’altres confessions per actuar junts per la promoció dels pobles.
Aquest diàleg no ha d’amagar les pròpies conviccions religioses. El Papa Francesc ens crida a tornar a les fonts per a concentrar-nos en el que és essencial: “l’amor a Déu i al proïsme”.
Per tant, des de la religió no cap la justificació de l’odi, la violència, la xenofòbia i el menyspreu cap a l’altre.
El culte a Déu només ens duu a respectar la vida, la dignitat i la llibertat dels altres i al compromís amorós a tota persona.
Així també, el terrorisme fanàtic mai pot justificar-se en nom de cap religió. Conseqüentment, és urgent interrompre el recolzament als moviments terroristes en la venda d’armes, diners, mitjans de comunicació que els protegeixen, i condemnar-lo amb determinació.
La pau està inscrita en el fons de tota religió. Els líders religiosos han de ser constructors de la pau i mitjancers, entregant generosament tot el que són i tenen a garantir la pau.
Crida
Acaba el Papa Francesc l’Encíclica amb una crida junt al Gran Iman Ahmad Altayyeb declarant que les religions no inciten mai a la guerra, ni insten a l’odi ni a la violència. Aquestes desgràcies tenen altres causes que són fruit de les deformacions de la religió i dels grups religiosos.
Els dos junts acaben fent una crida a la pau, la justícia i la fraternitat en nom de Déu, assumint la cultura i el diàleg com a camí, la col·laboració mútua com a conducta i el coneixement recíproc com a mètode i criteri. AMÉN.
La casualitat ha volgut que coincidira el capítol final de Fratelli Tutti amb la Setmana de Pregària per la Unió de les confessions cristianes. No repetiré el complet resumen que hi fa Mati en el seu comentari.
ResponEliminaJa és simptomàtic que al títol del capítol apareguen “Fraternitat” i “Món”. Dues realitat que poden ser assumides per creients i no creients; per totes les persones amb una visió de la vida (germans) i de la realitat (món) oberta i no tancada al temps que ens toca de viure. Som germans i germanes en la realitat del temps i espai que ens toca viure. D’entrada, per tant, a tot ser humà contemporani.
Potser per això, el Papa al final promou dues pregàries: La primera d’abast més “universal” i la segona dins del món ecumènic, per tant, dirigida als cristians de diverses confessions.
En la primera, dirigida al Creador fa esment dels valors humans inherents a la realitat humana: dignitat, diàleg, justícia, pau, bellesa, unitat... valors en què tot humà pot sentir-se interpel·lat i, al mateix temps, cridat a assolir aquests valors per simple humanitat.
La segona, més específicament cristiana, es dirigeix a la Trinitat d’amor. Es demana la intimitat divina a través de Jesús, missatge clarament cristià i ecumènic, amb la referència final a l’Esperit, forjador de tota realitat cristiana.
Una molt bona conclusió de Fratelli Tutti, destacant la Fraternitat, el Món d’Avui, i la vigència de l’Evangeli.
Comentari a Mati del capítol 8 de l’encíclica
EliminaEL FONAMENT ÚLTIM
Aquest punt , de que si no existeix una veritat transcendent amb la que l’home conquesta la seua plenitud ... tampoc existeix cap principi humà que garanteix les relacions justes. És tan aplastant que com comentes /i comenta l’Encíclica, s’imposaria sempre la força del més poderosos. Malgrat que de vegades és així i els interessos certes classes, grups, nacions ... prevaleixen a altres. Seria com negar la essència espiritual de l’home i de la seua consciència d’èsser humà, que sempre tendeix a la transcendència i ens orienta a descobrir el sentit de la nostra vida i a millorar la dels demés.
Anomenes algunes de les causes en el punt 275, i m’agrada molt el 274 on diu que fer present a Déu Pare-Mare ÉS UN BÉ per a les nostres societats.
Al llarg de la història, que són contalles de la humanitat, de les seues debilitats i caigudes, sàviament sabem, que foren a causa d’eixe oblit , d’eixa substitució de Déu.
LA IDENTITAT CRISTIANA
És molt bonic tindre una identitat i no perdre-la. Com nomenes Mati: alimentant-nos amb la fe dels Evangelis escoltant eixa música que vibre i sone en tots els nostres àmbits.
Amb el concepte de catolicisme –universal- l’Església demana obrir-se al món, sempre reconeixent d’altres religions allò sant i vertader i comprenent des de la seua experiència de gràcia i de pecat, que vol obrir-se a l’amor universal.
RELIGIÓ I VIOLÈNCIA
Si la religió fonamentalment ens convida a voler a Déu i estimar al proïsme i u mateix. Tot allò que està fora d’açò (violència, odi...) no és religió és manipulació.
Les conviccions autèntiques d’una persona religiosa són donar-li un sentit sagrat a la vida i enriquir-la en valors i virtuts. Més fora de lloc que les actituds fanàtiques i des qualificadores. I naturalment sempre orientades a construir i unir, no a separar.
CRIDA
És aclaridor que abans de fer la crida, nomenen que Déu, que tot ho pot, no necessita ser defès, ni que l’utilitzem per atemorir.
La crida, va destinada a recordar-nos els oblidats i les actituds de fraternitat, justícia, misericòrdia ... fent-les presents a tots els éssers humans , i identitàries en una persona religiosa.
Finalment són emotives les oracions, i simbòlica la data i el lloc on es presenta l’encíclica.
El papa Francesc reivindica el valor de les distintes religions perquè són NECESSÀRIES en la construcció de la fraternitat i la defensa de la justícia. MOLT IMPORTANT AQUEST ASPECTE: les religions són mitjans o formes de vida que caminen cap a aquesta finalitat pràctica i açò és INELUDIBLE.
EliminaSe'ns demana la unitat de tots els cristians, dintre de les diferències sempre enriquidores, al voltant del testimoni comú de l'estima de Déu a la humanitat. També en aquesta tasca ens trobem junt a les altres religions. Les conviccions religioses atorguen el sentit sagrat a la vida humana i fonamenten els valors de la humanitat fraterna.
El fonament d'aquest imperatiu de fraternitat el trobem en DÉU, pare i mare, pel qual ens convertim en germans i germanes. La DIGNITAT TRANSCENDENT DE LA PERSONA, com a imatge visible del Déu invisible, ens permet ser subjectes naturals de drets: inviolables, inalienables i inextingibles.
Aleshores, si Déu és la causa de la dignitat humana, la busca vertadera de Déu ens ha d'ajudar a aprofundir en el camí de la fraternitat. Sense aquests principis suprems i transcendents, l'ésser humà es divinitza, s'absolutitza, i es perd la possibilitat de crítica i millora.
Ningú pot ocupar el lloc de Déu!, ni tan sols les religions! "El qui no estima no coneix Déu. Perquè Déu és amor! (1Joan 4,8). Déu no necessita la defensa de ningú i tampoc desitja que el seu nom siga usat per a terroritzar a la gent. Mai la violència té lloc en les conviccions religioses sinó en les seues deformacions que les han convertides en eines de dominació.
Consegüentment, l'ESGLÉSIA a no sols té com a missió l'assistència i l'educació sinó també la promoció de la persona i la fraternitat universal: una llar, una casa amb les portes obertes, una església que serveis, que acompanya, sosté l'esperança, és signe d'unitat, que trenca murs, que construeix ponts, que sembra reconciliació...
Aquesta missió mediadora té la seua font en l'EVANGELI DE JESÚS. Es tracta d'una actitud oberta i d'encontre amb el misteri sagrat de l'altre, de comunió universal amb la humanitat. El papa ens exhorta a recordar què significa catòlica: res del que és humà ens pot resultar indiferent.
El final de l'encíclica ens demana un COMPROMÍS:
Construir ESPAIS per conversar i actuar junts pel BÉ COMÚ i la promoció dels més necessitats.
I una ACTITUD COMPROMESA:
EN EL NOM DE DÉU ASSUMIM LA CULTURA DEL DIÀLEG COM A CAMÍ;
LA COL·LABORACIÓ COMUNA COM A CONDUCTA;
EL CONEIXEMENT RECÍPROC COM A MÈTODE I CRITERI.
QUE RESSONE DINS NOSTRE CADA DIA!