MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER A LA CELEBRACIÓ DE LA 54 JORNADA MUNDIAL DE LA PAU - 1 de gener de 2021 -

 

Podeu llegir el text  del missatge fent clic
  • ací si el voleu en valencià
  • ací si el voleu en castellà.

Motivació a la lectura del missatge del Papa en la Jornada Mundial per la Pau preparada per Irene Soriano

EL PAPA FRANCESC ENS PRESENTA UNA PEDAGOGIA DE LA CULTURA DE LA CURA COM A CAMÍ PER A LA PAU:

La cultura de la cura és el camí privilegiat per a construir la pau: són necessaris artesans de pau disposats a generar processos de guarició i de retrobada amb enginy i audàcia (Fratelli Tutti).

(1) El missatge comença situant l’escenari mundial de grans sofriments i penúries al si de la crisi sanitària de la pandèmia, fenomen multisectorial i mundial que agreuja les crisis fortament interrelacionades que ja teníem: climàtica, alimentària, econòmica i migratòria. 

Juntament amb nombroses mostres i testimonis de caritat i solidaritat es constata noves formes de nacionalismes, racismes, xenofòbia, guerres i conflictes plens de mort i destrucció.

(2-5) Déu creador és l’origen i model de la vocació humana a la cura. La vida i el ministeri de Jesús encarnen la mostra més gran de la revelació de l’estima del Pare per la humanitat va obrir el camí de l’estima i ens diu a cadascú: Vés, i tu fes igual (Lc 10, 37). Les obres de misericòrdia espirituals i corporals són el nucli del servei de caritat de l’Església primitiva. Posteriorment els Pares de l’Església insistiren en què la propietat vol Déu que siga per al bé comú (S. Ambrosi). Després de les persecucions dels primers segles, l’Església té una llarga història d’exemples d’obres de misericòrdia i institucions sorgides per a l’alleugeriment de les necessitats humanes.

(6) La doctrina social de l’Església ens aporta un ric patrimoni de principis, criteris i indicacions del qual extreure la “GRAMÀTICA” DE LA CURA: la promoció de la dignitat de tota persona humana, la solidaritat amb els pobres i indefensos, la preocupació pel bé comú i la salvaguarda de la creació. 

(7-8) El papa Francesc fa una crida als responsables de les organitzacions internacionals i dels governs, del sector econòmic i del científic, de la comunicació social i de les institucions educatives per tal de prendre els principis anteriors com a brúixola per a donar un rumb comú al procés de globalització realment humà. I açò només serà possible amb un fort protagonisme de les dones, en la família i en tots els àmbits socials, polítics i institucionals. També les relacions entre les nacions haurien d’inspirar-se en la fraternitat, el respecte mutu, la solidaritat i el compliment del dret internacional en matèria de drets humans.

(9) La barca de la humanitat necessita aquesta brúixola dels principis socials fonamentals i el timó de la dignitat de la persona per avançar envers un horitzó més tranquil i seré, d’estima i de pau, de fraternitat i solidaritat, de suport mutu i acollida.

Les causes del conflicte són moltes però el resultat sempre és el mateix: destrucció i crisi humanitària. El papa Francesc ens demana que ens aturem i ens preguntem:

¿QUÈ ENS HA PORTAT A LA NORMALITZACIÓ DELS CONFLICTES AL MÓN?

I, sobretot, ¿COM PODEM CONVERTIR EL NOSTRE COR I CANVIAR LA NOSTRA MENTALITAT PER BUSCAR VERITABLEMENT LA PAU EN SOLIDARITAT I FRATERNITAT?

Comentaris

  1. Irene Soriano31/1/21 13:05

    LA GRAMÀTICA DE LA CURA:

    El cuidado como promoción de la dignidad y de los derechos de la persona.

    «El concepto de persona, nacido y madurado en el cristianismo, ayuda a perseguir un desarrollo plenamente humano. Porque persona significa siempre relación, no individualismo, afirma la inclusión y no la exclusión, la dignidad única e inviolable y no la explotación». Cada persona humana es un fin en sí misma, nunca un simple instrumento que se aprecia sólo por su utilidad, y ha sido creada para convivir en la familia, en la comunidad, en la sociedad, donde todos los miembros tienen la misma dignidad. De esta dignidad derivan los derechos humanos, así como los deberes, que recuerdan, por ejemplo, la responsabilidad de acoger y ayudar a los pobres, a los enfermos, a los marginados, a cada uno de nuestros «prójimos, cercanos o lejanos en el tiempo o en el espacio».


    El cuidado mediante la solidaridad.

    La solidaridad expresa concretamente el amor por el otro, no como un sentimiento vago, sino como «determinación firme y perseverante de empeñarse por el bien común; es decir, por el bien de todos y cada uno, para que todos seamos verdaderamente responsables de todos». La solidaridad nos ayuda a ver al otro —entendido como persona o, en sentido más amplio, como pueblo o nación— no como una estadística, o un medio para ser explotado y luego desechado cuando ya no es útil, sino como nuestro prójimo, compañero de camino, llamado a participar, como nosotros, en el banquete de la vida al que todos están invitados igualmente por Dios.

    ResponElimina
  2. Una vegada més el Papa ens recorda que la crisi actual de la COVID 19 s'afegeix a les crisis fortament interrelacionades, com la climàtica, l’alimentària, l’econòmica i la migratòria, i causa grans patiments i penúries. Reitera la seua interrelació i afirma, fent referència als primers capítols del Gènesi, la voluntat manifesta de Déu perquè tots tinguem cura del món que ens ha deixat i de les seus criatures, especialment la humanitat.
    Hem d'eixir al davant de les causes que propicien les crisis esmentades i fer possible, amb la cooperació de tots, el redreçament del camí emprès. Com diu el Papa, posar en marxa la brúixola que ens conduesca a una camí comú i segur per a totes i tots.

    ResponElimina
  3. Llorenç Gimeno2/2/21 12:50

    La cultura de la cura (breu comentari al Missatge del Papa: Jornada mundial de la Pau 2021)

    Aquest Missatge em sembla que no és més que una síntesi, un resum molt atapeït, molt dens, de l’encíclica Fratelli tutti. Com que no és tan llarg com l’encíclica, i per això, més fàcil de llegir, només vull comentar el número 1 perquè em sembla paradigmàtic de tot el Missatge.
    Parla ahí de cultura, de cura, i de pau.

    Cultura, segons la seua etimologia, origen de les paraules, vol dir: Habitar (d’ahí, colònia, colonitzar); vetllar per, tenir cura de (d’ahí, pre-ocupar-se); venerar (d’ahí, actes de culte, veneració); conrear un camp, educar, formar.
    En tots aquests sentits és molt apropiat el terme usat pel Papa per a determinar l’abast del missatge que vol transmetre amb motiu de la jornada. Adonem-nos que mirant els matisos de cultura hi ha de “materials i d’espirituals” com també en el número 5 escriu el Papa.

    Cura: segons el diccionari, hi ha diverses matisos: preocupació, diligència, atenció, cautela, conreu, administració… tots fan referència a l’altre, és una acció transitiva, que passa a l’altre, no és queda en un mateix.
    És aquest doble significat de Cultura i Cura que el Papa vol donar-nos. I ho corrobora en les dos citacions del N. T. : La de Lluc 4, 18: L’Esperit m’ha enviat a portar la nova bona (“preocupar-me pels altres, cultivar-los”) i la de Fets del Apòstols 4, 34.35: ofrenes voluntàries en favor dels altres, vida en comunitat.

    Pau: Aquesta cultura de la cura és condició indispensable per a la Pau al Món. Basada aquesta en la dignitat de la persona humana, ens calen gramàtica, és a dir, pautes, línies d’actuació, brúixoles que ens indiquen el rumb, nous horitzons d’amor i pau, de fraternitat. I açò és feina de tothom, creients o no creients. No oblidem que el Missatge és dirigit als fidels i als Caps d’Estat i Altres Autoritats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M’encanta quan narra la relació del germans Caín i Abel, de l’orige negatiu de la fraternitat en el ells. Déu preguntava constantment i al final Caín respongué “Acàs sóc jo el guardià del meu germà? Sí certament era i ho som. El guardians i custodis del nostres germans.
      Cal recordar la cançó RESISTIRÉ
      Quan senti por de el silenci
      Cuando sienta miedo del silencio

      Quan costi mantenir-me en peu
      Cuando cueste mantenerme en pie

      Quan es rebel·lin els records
      Cuando se rebelen los recuerdos

      I em posin contra la paret
      Y me pongan contra la pared
      Déu devia apareixer-nos de nit i demanar-nos compte de cada dia o al menys de cada setmana. Tal volta seria el repàs de la gramática per a “no fer cap falta d’ortografia” o la “brúixola orientadora” per a la que la barca arribe a bon fi, barca on tots estem ARA fràgils i desorientats, però al mateix temps importants i necessari. I tots cridats a REMAR junts, perquè ningú se salva sol”. Si no hi ha un REPLANTEJAMENT de fons la situación será insostenible i no arribarà mai a cap port.

      M’encanta també:
      1.- La idea del Pla Diví, de preservar l’harmonia de la creació, on tots deuriem estar inclossos de manera que cap remara CONTRACORRENT
      M’encanta també:
      2.-La institució del Shabat que a més de regular el culte diví tenia com a objectiu restablir l’ordre social i i l’atenció als pobres. Ho imagine com un paró, un silenci meditatiu, tan necessari hui en dia. I afig en aquest dia 5 de febrer , dia que Pedro Arrupe jesuita, les paraules d’ell: La libertad personal es reconquesta des de l’interior d’un mateix, pam a pam. El silenci és atmosfera imprescindible per a soldar fractures de persones desconjuntades entre decissions i contradiccions. L’extroversió feta hàbit, fa que done por i vertigen el buit del silenci, i es rebusquen dosis de soroll i acció… És necessària la familiaritat amb el silenci de la contemplació per abastar/aconseguir amor, per a ser apóstol capaç d’acollir, educar i redimir a les persones.
      M’encanta també:
      3.-La solidaritat és un compromís pel bé comú
      Pau, Justícia i Conservació de la Natura són tres temes lligats que no poden apartar-se i ser tractats individualment sota pena de caure novament en el reduccionisme. L’encíclica LAUDATO CONSTATA LA INTERCONEXIÓ PLENA DE TOTS ELS CREATS I DE LA CREACIÓ. No volem ser conscients però hi han llocs al món on terriblement ja no RECORDEN temps de pau i de seguretat: els menuts no poden estudiar…, els major no poden treballar… i la fam arrela on mai havia existit. I Les CAUSES dels conflictes són moltes/ o tal volta NO, però els RESULTATS son sempre idèntics: destrucció I crisi humanitària.
      SLOGAN: Fraternitat humanitària VERSUS crisi en la humanitat.
      Seria impensable? Però què valents i humans seriem! si en compte de despesses militars cearem un Fons Mundial pel Desenvolupament del Països pobres. Ací comente la frase del dia en Taco SCJ d'Aristóteles: “És més important vèncer u mateix que vèncer els enemics” Afig jo, més exitosa i sense derramament de sang, creant odis infinits i eterns.
      SLOGAN: Fons Mundial pel Desenvolupament VERSUS despesses militars i armamentístiques
      DESIG: Ojalà algún DIA puga ser el de la pau definitiva i de veritat! HUI molts están en guerra

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CAPÍTOL 4. Un corazón abierto al mundo entero

El llibre de Job

CAPÍTOL 2. Un extraño en el camino